Opinió

 

<14/72>

Vicent Maurí

03.09.2014

Un nou curs de lluita per la nostra escola

Avui, 3 de setembre, comencen les classes en els centres docents del País Valencià. Aquest curs l'ensenyament públic tindrà els mateixos problemes que ha tingut en els 19 anys de govern de la dreta valenciana. Una situació que no és casual, sinó el producte de les polítiques que s'han aplicat per mirar de donar una imatge que la nostra escola, la de totes i tots, no funciona i que cal aprofundir el procés de privatització de l'ensenyament. Els problemes endèmics són massificació de les aules, barracots, infraestructures deficients, manca de llocs escolars públics a moltes localitats i barris...


Enguany, a aquesta situació cal sumar la implantació de la LOMCE, l'atac sistemàtic a la nostra llengua, les retallades i l'inici de les classes el dia 3. Un inici de classes que només pretén buscar un titular de premsa, però que és totalment injustificat des del punt de vista econòmic, pedagògic i educatiu. Un començament tan abrupte del curs escolar dificulta una bona organització dels centres docents i una rebuda adequada de l'alumnat. Cal afegir-hi que les classes s'han d'impartir en uns centres no adaptats a les altes temperatures d'aquests dies. 


L'aplicació de la LOMCE, que no compta amb el suport de la comunitat educativa, i l'intent de dificultar que el valencià siga la llengua vehicular del nostre sistema educatiu són uns altres trets característics del nou curs escolar. Per a nosaltres, cal que el valencià siga la llengua vehicular en totes les xarxes i etapes educatives, des de l'educació infantil fins a la universitat. Només d'aquesta manera garantirem que s'avance en el procés de normalització lingüística del País Valencià. Per tant, davant de les normes per aplicar la LOMCE o reduir la presència del valencià defensem la desobediència activa i col·lectiva de les comunitats educatives. 


A més, ens trobem en un curs en què les retallades en educació són ben evidents. El govern valencià ha reduït, si no eliminat, la major part de les prestacions i ajudes a les famílies valencianes. Parlem de beques de llibres de text o materials curriculars, transport, menjadors... Tampoc no lliura prou diners per al funcionament dels centres docents. Nosaltres considerem que en una època com la que travessem cal augmentar la despesa social i no reduir-la. I això és justament el que fa el nostre govern: reduir-la i fer-la desaparèixer sota l'excusa de la crisi econòmica quan es malbaraten diners en fastos i festes que beneficien una minoria.


Finalment, cal destacar que el personal que treballa als centres docents també rep els efectes d'aquesta política: reducció de plantilla, acomiadaments, empitjorament de les condicions laborals.... Ara, malgrat aquesta difícil situació, la gran professionalitat del professorat i del personal que hi treballa i la magnífica tasca de les AMPA impedirà que les polítiques velles de la dreta valenciana tinguen uns efectes negatius en l'alumnat i la nostra escola.

Editorial