Lliçons de civilització

És dijous 25 de Juny de 2014, falten menys de 3 mesos per al referèndum escocès i s’ha organitzat un acte al Parlament Europeu amb Gordon Brown, ex-primer ministre escocès de la Gran Bretanya. Sala plena, expectació. El títol de la conferència és: 'Interdependència i independència: el referèndum escocès i Europa' amb presència i suport del socialdemòcrata alemany Martin Schulz que ha dit unes paraules abans de marxar.

David Martin, laborista escocès, acaba d’introduir l’acte i presenta l’ex-primer ministre britànic. Posa molt d’èmfasi en la identitat escocesa de Gordon Brown, en com sempre ha donat suport (i impulsat) a la devolució de poders a Escòcia. Curiosament aquesta és una de les notes dominants del discurs de l’ex-primer ministre britànic: s’ha declarat en diverses ocasions un patriota escocès, ha reclamat més poders per a Edimburgh i s’ha negat a fer campanya pel NO juntament amb el UKIP de Nigel Farage per ser anti-devolution i anti-europeus.

Gordon Brown, interromput diverses vegades pels aplaudiments i els riures de la sala, ha destacat com un grandíssim orador en el discurs que ha durat uns 40 minuts. Tot i que no ha deixat del tot de banda el tema escocès, n’ha parlat poc, curiosament poc. En realitat, ha dedicat quasi tres quartes parts del seu discurs en ressaltar la importància que la Gran Bretanya es quedi a la UE i a remarcar que la globalització ja no permet als Estats resoldre tots els problemes per si mateixos. 'Jo i milions d’altres farem campanya per quedar-nos a Europa' ha afirmat Brown amb contundència.

Anant més enllà, Brown ha deixat anar un convincent al·legat a favor de la interdependència, i ha posat l’exemple europeu com a model a seguir en què diferents Estats cooperen, tot i les dificultats, per assolir el bé comú.

Només ha tornat al tema escocès per afirmar que l’existència de la Gran Bretanya ha estat fonamental per a promoure els drets socials a tot el seu territori i que sense ella no tots els ciutadans tindrien els mateixos drets 'indiferentment de la seva nacionalitat'. Finalment Brown ha acabat amb una nova diatriba sobre com gestionar la globalització i els reptes que té per endavant Europa si vol tenir un lideratge global. Hi hagut algun retret als nacionalismes, però poca cosa venint de qui ve. I quan el públic ha preguntat, la discussió ha marxat gairebé del tot del tema escocès i ha acabat derivant en el tracte a les dones a nivell mundial i la crisi provocada per les accions recents del grup terrorista nigerià Boko Haram. Ningú ha qüestionat el referèndum escocès (ni català) ni ha demanat més duresa contra la independència, i hi havia 300 persones a la sala...

Aquesta és potser la major lliçó que ha donat Brown avui al Parlament Europeu. Una lliçó de civilització i de democràcia. Sense posar en dubte ni per un sol instant que Escòcia o la Gran Bretanya puguin decidir el seu futur en referèndum, l’ex-primer ministre britànic ha defensat la seva posició amb un discurs argumentat i racional. En cap moment ha entrat en el camp del NO, NO, NO tan típicament ibèric i ha aconseguit el favor de bona part del públic, sobretot pel que fa a la pertinença de la Gran Bretanya a Europa i la gestió que cal fer de la globalització quan els Estats per si sols ja no poden donar resposta a reptes com el del canvi climàtic o les finances globals.

Personalment he quedat gratament sorprès. Tot i ser contrari a la creació de nous Estats, Brown ha tornat a donar una lliçó de com afrontar democràticament els reptes territorials que ens depara el nostre temps. No hi ha hagut crits, no hi hagut crispació, no hi ha hagut males maneres ni ganes de refugiar-se sota cap excusa per evitar un referèndum. El de Brown ha estat un discurs intel·ligent i amb ganes de convèncer aquells qui defensen la independència d’Escòcia i sobretot la separació del Regne Unit respecte Europa. La seva defensa de la identitat escocesa ha estat contundent i sense pal·liatius i ha recordat que la nació escocesa ve de lluny, que no és cap invent de quatre eixelebrats.
 
A través seu doncs, es podia entrellucar allò que un PSC pro-consulta podria haver estat, defensant el NO però a la vegada clarament a favor de celebrar el referèndum i de donar molts més poders al parlament català sense tenir res a veure amb partits anti-autonomistes com Ciutadans. Recordem, a més, que els laboristes escocesos es van declarar a favor del referèndum encara que Cameron no el volgués pactar.

Després d’una hora de conferència, l’europeisme de Gordon Brown ha causat impressió entre els assistents tot i que a un l’hi queda un punt d’enveja sana per la civilització i racionalitat amb que els britànics encaren el debat escocès.
 
Quan Rajoy nega el referèndum, no només ens nega als catalans la legitimitat per decidir el nostre propi futur, també nega al conjunt dels catalans i espanyols la possibilitat de debatre tranquil·lament sobre la conveniència (o no) de que Catalunya esdevingui un nou Estat d’Europa. L’actitud de polítics britànics com Gordon Brown dóna tota una lliçó de democràcia que posa encara més en evidència Rajoy i l’unionisme més descarnat.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet