Opinió

 

<14/72>

Vicent Marzà

09.04.2014

Jo també vull decidir

El no absolutament majoritari de les corts espanyoles a la cessió a la Generalitat de Catalunya de la competència per poder celebrar un referèndum el proper 9 de novembre és molt greu i també ens afecta directament als valencians i les valencianes. És un senyal més de la deriva antidemocràtica dels qui, per desgràcia nostra, encara governen les nostres terres des de Madrid estant. Unes corts, les espanyoles, que entren en còlera quan un parlament democràticament escollit demanda poder preguntar a la ciutadania sobre el seu futur, i que per contra aproven sense debat ni consulta a la ciutadania la reforma de l'article 135 de la seua intocable constitució per prioritzar el pagament del deute als bancs per damunt de l'educació, els serveis socials o la sanitat. Marca Espanya, li'n diuen.


Per no parlar de les aprovacions de la llei mordassa, la reforma de la llei de l'avortament, les reformes laborals o la llei Wert. A més a més els valencians i les valencianes hem de sumar que tenim unes institucions ofegades per l'espoli fiscal i el balafiament dels qui no han parat d'ofrenar noves glòries a Espanya i als seus patrons mentre censuraven amb la foscor més absoluta el teixit social i emprenedor valencià que lluitava i lluita per mantenir la nostra forma de ser i de viure.


Un poble mediterrani com el valencià, ple de matisos i colors vius, no podem seguir deixant-nos diluir en el gris d'aquesta Espanya fosca i antiga. Per sort, i gràcies als esforços de moltíssimes persones i moviments, des fa un temps els nostres colors cada dia estan més vius. Avui hem tingut una mostra més del nostre renaixement com a poble: per fi dos diputats valencians a Madrid han trencat el monocolor imperant i han votat a favor de portar la democràcia al carrer. Ricardo Sixto (EUPV) i Joan Baldoví (Compromís) han posat el poble valencià en el mapa de la dignitat democràtica. I no és cap casualitat que precisament siguen els dos representants de l'esquerra valenciana els qui hagen fet aquest pas natural. Com tampoc són casuals els vots contraris de la resta de diputats valencians.


Els qui hem votat a favor ho hem fet plenament conscients, perquè portem anys i anys lluitant per refer el nostre país junt amb els moviments socials, perquè estem plenament convençuts que la ciutadania (valenciana, catalana o de qualsevol altre indret del món) ho ha de poder decidir absolutament tot. També la seua adscripció nacional. Perquè la democràcia és realment efectiva i respon als interessos populars quan és arrelada al territori, quan s'exerceix dia rere dia i no cada quatre anys. Perquè en un futur no massa llunyà m'agradaria preguntar a la ciutadania valenciana si vol seguir pagant el deute il·legítim que els botiflers han contret o si hem de recuperar per al poble valencià la gestió dels serveis essencials i estratègics. O, per suposat, com ens volem organitzar com a país. Estic segur que la nostra millor forma de transformar la societat valenciana i construir un País Valencià cada dia més lliure i just és posant en pràctica els principis de la radicalitat democràtica que representa el dret de decidir. Jo també vull decidir.


Vicent Marzà i Ibáñez, portaveu de Compromís a Castelló de la Plana

Editorial