Opinió

 

<14/72>

Ignasi Muñoz

21.01.2014

Ignasi Muñoz: 'Una nova cortina de fum d'un govern valencià feble'

El País Valencià és des d'avui un erm. Ens quedem sense mitjans públics d'àmbit valencià en català. Queden emissores locals de televisió i ràdio i programes parcials en alguna emissora, però ja no hi ha res que puga sentir o veure alhora un ciutadà d'Oriola i un ciutadà de Morella. No tenim cap mitjà de comunicació pública en la nostra llengua d'una certa entitat. Això no és tràgic solament per a la llengua, sinó també per a la cohesió i tot allò que configura un poble i un territori. 


Ens quedem sense un mitjà de comunicació i, per tant, sense una veu. Catalunya Ràdio es podrà sentir per internet, però desapareix en els usos encara tradicionals de la ràdio. I desapareix senzillament per una voluntat política, no per qüestions econòmiques ni de funcionament. També hi ha un component de censura que s'hauria de tenir en compte. 


Això passa en un moment de feblesa del govern valencià, que és assetjat per totes bandes i necessita cortines de fum. TV3 ja en va ser una: s'acostaven les eleccions, amb un president acorralat pel cas Gürtel, entre més problemes, i van estendre la cortina de fum del tancament de TV3. Ara fan això mateix. Perquè cal recordar que, ni que siga un expedient del govern espanyol, es fa a instàncies del govern valencià arran de la denúncia d'un grup d'ultradreta anticatalanista, el Círculo Cívico Valenciano, que són les excrescències del blaverisme. 


El tancament de Catalunya Ràdio els dóna algun rèdit perquè concorda amb l'imaginari de la dreta valenciana anticatalanista: anar contra Acció Cultural del País Valencià, que consideren no tan sols enemics sinó pràcticament traïdors. ACPV sempre ha fet la punyeta al govern i hem de tenir present que el reconeixement legal i jurídic de la unitat de la llengua s'ha fet gràcies a denúncies i recursos d'ACPV. 


Si hi ha un canvi polític hi haurà un canvi de situació. Canal 9 es podria reobrir; de fet, és un compromís de tots els partits de l'oposició. I la reobertura de TV3 i Catalunya Ràdio podria ser qüestió d'hores, perquè els repetidors hi són.  


Avui és un dia trist, com tants que vivim últimament. Anem de tristor en tristor, esperem que fins a l'alegria final. Que tota aquesta deriva puga arribar a la mar i que tot es refaça. Afortunadament això és reversible, i ens hauríem de quedar amb aquesta idea.



Ignasi Muñoz, corresponsal de Catalunya Ràdio al País Valencià
(Opinió recollida per telèfon)

Editorial