Opinió
-
Vandellòs I: un recordatori i un compromís de futur
Tanquem les Nuclears
19.10.2014
-
Entre el 9-N i eleccions: negociació internacional
Xavier Solano
18.10.2014
-
President, no ens feu un 9-N!
Joan Ramon Resina
15.10.2014
-
Endavant, enrere, endavant
Josep Bargalló
15.10.2014
-
Doblem l'aposta: plebiscitàries
Quim Torra
15.10.2014
-
9-N, la prova de l'ànec
Francesc Ribera 'Titot'
15.10.2014
-
Que Cotino se'n vaja és bo per a la democràcia
Mònica Oltra
14.10.2014
-
La consulta és teatre, naturalment
Eugeni Casanova
14.10.2014
-
En deute amb Espanya
Albert Pont
11.10.2014
-
El 9 de la societat valenciana és avui
Vicent Moreno
09.10.2014
-
'Wine & Culinary': trencar tòpics
Montserrat Serra
04.10.2014
-
Una coincidència gens anecdòtica
Josep Cruanyes
02.10.2014
-
Pluralism vs. separatism?
Paul Costello
26.09.2014
Sebastià Bennasar
31.01.2013
Jaume Fuster, quinze anys després
Avui fa quinze anys de la mort de l'escriptor Jaume Fuster. Seguint la tònica habitual d'aquest país, costa molt de trobar-ne els llibres a les llibreries. Quan un escriptor es mor, els seus llibres cauen del prestatge tan bon punt s'esvaneix la moda de llegir-lo, dues setmanes després de les necrològiques. Som un país de desmemoriats.
Però, sens dubte, som on som gràcies a Jaume Fuster. Fuster, el 1972, va publicar 'De mica en mica s'omple la pica' i es va convertir en el pare de la moderna novel·la negra en català. Han passat 41 any. I Pedrolo? I Tasis? I Capmany? Doncs són els avis. Imprescindibles, però sense el punt de modernitat perfecta de Fuster. I Fuster no es va limitar a la novel·la negra. En va fer de no-ficció –imprescindible 'La mort de Guillem', que repassa la mort de Guillem Agulló– i és clau la seva trilogia que emula Tolkien però passat pels Països Catalans.
Fuster va ser també un escriptor social i un escriptor polític, traductor i animador de moltes coses. I va lluitar per fer-nos a tots més professionals. Quinze anys després de la seva mort encara hi ha moltes lluites a guanyar. Els escriptors encara lluitem per objectius com el reconeixement de la nostra feina, perquè ens paguin els drets d'autor, per poder viure d'escriure en català. I cal que recordem que és una lluita que hem de fer entre tots. Però també hem de lluitar perquè la nostra cultura sigui majoritària i hegemònica.
Necessitam un estat perquè en aquest país els llibres en català ocupin el lloc que els pertoca. És a dir, ser majoritaris a les llibreries i a la vida comuna de casa nostra. Ser normals. Aquesta és la clau. I la normalitat demana que no oblidem els nostres prohoms.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015