Josep Vicent Boira: 'La pressió social i el consens entre el País Valencià i Catalunya han estat fonamentals'

Aquest és el final d'una etapa que comença a principi del segle XX; és una lluita molt llarga que també suposa el començament d'una nova etapa. Ara el repte és integrar els territoris en aquesta infrastructura de comunicacions i transport.

És important que el corredor mediterrani s'haja declarat prioritari, tot i que des d'un punt de vista econòmic ja ho era, per això considere que ara s'ha posat damunt la taula que aquest era un corredor al servei de l'economia productiva. I és clar, era fonamental que el corredor mediterrani arribés fins a Almeria i més enllà.

El corredor mediterrani té dues dimensions. Una de global, que s'ha d'analitzar dins les sinergies globals, entre Àsia i Europa, per exemple. I una altra de suma d'elements locals, és a dir, les connexions que vertebren tot el territori. Per exemple, les vies de comunicacions que uneixen Castelló i Tarragona, València i Barcelona, Almeria i Múrcia,... El corredor és la suma dels trams locals (que amb aquest corredor se solucionaran) i la potència de la dimensió global.

És evident que la pressió ha estat clau en aquest cas. Una pressió que va començar el 1918, quan es va publicar el primer article que apostava per un corredor ferroviari que passés pel litoral mediterrani. La lluita, doncs, ve de fa molts anys, tot i que ha estat en els últims set o vuit que hi ha hagut un consens social, també entre valencians i catalans, que han permès que Madrid i Brussel·les, sobretot Madrid, rectifiquessin una característica essencial del disseny d'Espanya, que havien estat les infrastructures radials. Per tant, la pressió de la societat civil ha estat fonamental, com també ho han estat els consensos entre el País Valencià i Catalunya.

Això pel que fa a la pressió interior, que ha estat bàsica, exemplificada sobretot aquests últims mesos en empresaris i cambres de comerç. Però també cal tenir en compte el canvi de perspectiva a Europa, on la crisi econòmica ha fet re-centrar els objectius. Les bones idees no només han de ser bones, també han de trobar el context idoni. El corredor mediterrani l'ha trobat ara, gràcies a les pressions dels últims mesos, sobretot econòmiques, i també una dosi de realisme i pragmatisme d'Europa, que ha vist que les dades de productivitat del territori eren reals.

Josep Vicent Boira,
geògraf de la Universitat de València, un dels màxims impulsors intel·lectuals del concepte 'arc mediterrani' i, més recentment, del 'commonwealth' d'interessos valenciano-catalans.

(Opinió recollida per telèfon).

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El corredor és la suma dels trams locals (que amb aquest corredor se solucionaran) i la potència de la dimensió global.

El corredor mediterrani ha trobat ara el context idoni, gràcies a les pressions a una dosi de realisme d'Europa.