Opinió

 

<13/72>

Pau Obrador

08.05.2015

Benvinguts al 1992. Crònica d'urgència d'una nit electoral dura per als qui no vivim a Escòcia

Ha estat una nit dura per als qui vivim a llocs com Newcastle i treballam a la universitat. Tot el meu entorn desitjava una victòria laborista, si podia ser amb el suport de l'SNP i dels verds. Milliband havia fet una bona campanya. Però no ha estat possible: tindrem cinc anys més de govern conservador. Aquí s'acaba l'estat de benestar (1945-2015). El 2020, amb un poc de sort, només hi quedarà la sanitat, massa estimada per a desfer-la, i els menjadors socials, perquè ningú no es mori de fam al mig del carrer. La gent ha legitimat a les urnes un programa social duríssim que no afectarà els escocesos. L'autonomia és un sistema de protecció social de què el nord d'Anglaterra no disposa.


Hem tornat a l'any 1992, quan contra tot pronòstic Neil Kinnock va perdre les eleccions (per cert, el seu fill, casat amb la primera ministra danesa, ha estat elegit diputat per gal·les). Igual com va passar llavors, un líder laborista decent i honest ha perdut miserablement, un primer ministre 'tory' mediocre ha guanyat espectacularment. Comença una legislatura dominada pel referèndum europeu que dividirà de segur la dreta. M'hauria de fer la nacionalitat britànica per si de cas? Potser sí.


És molt difícil de resumir què ha passat en unes quantes línies. És l'economia, cert, però també ha estat sobretot la qüestió nacional. El laborisme ha quedat atrapat entre el nacionalisme escocès i l'anglès. La reinvenció del laborisme amb Jim Murphy com una força ultraunionista més aviat centrista ha estat letal. Han perdut 40 diputats dels 41. Igual que el PSC a Catalunya, s'ho han fet tot solets. La qüestió escocesa ha fet molt de mal també 'south of the border'. Els conservadors han sabut explotar molt bé la por anglesa a un govern britànic controlat per l'SNP. La premsa ha repetit una vegada i una altra que votar pel laborisme era un vot a l'SNP. Una situació no gaire diferent de la d'Espanya, on el suport català et fa perdre les eleccions a Espanya. Ho sap molt bé Pablo Iglesias.


Aquestes hores vinents assistirem segurament a la dimissió d'Ed Milliband. Serà acusat de massa d'esquerres. Però, alerta: el problema laborista no és de líders. Segurament ell és el líder més interessant i competent que ha tingut el laborisme en molt de temps. El problema és més profund. És la incapacitat de fer front a la qüestió nacional. Es pensaven que la revolta escocesa era una pura qüestió social i és molt més que això. Us sona? El problema és també el distanciament creixent amb la 'White working class', molt temorosa de la immigració. No han estat capaços de fer una coalició d'interessos prou àmplia que donés resposta a un país tan complex. Els anat bé al centre de les ciutats multiculturals, però no a la perifèria obrera. Si Milliband no ha estat capaç de reinventar la socialdemocràcia a Europa, no veig qui ho pot fer. Pedro Sánchez de segur que no.


La victòria dels conservadors és contundent i clara. Però, compte: és més precària que no sembla. El nou govern tindrà 30 diputats menys que li donen suport. Els conservadors han estat molt hàbils. L'estratègia principal ha estat no perdre diputats enfront dels laboristes i impedir-ne així el creixement. La coalició CON-DEM ha condemnat els liberals a l'ostracisme. L'eròtica del poder els ha morts. Cap sorpresa. Han perdut una cinquantena de diputats. El problema ara és dins el partit conservador. La dreta conservadora farà la vida impossible a David Cameron, sobretot pel que fa a Europa i Escòcia. Aquests dos anys vinents s'ha de discutir la integració europea i la unitat del regne. Hi ha interessos i visions molt divergents. Han guanyat, però ara no els serà fàcil de gestionar.


De lliçons polítiques, n'hi ha hagut moltes i difícils de pair. La clau de tot plegat, crec, és l'articulació de la qüestió social i nacional a Escòcia i també a Anglaterra.


Una nit trista a Anglaterra però joiosa a Escòcia.


 


Pau Obrador (@pauobrador), professor de la Universitat de Sunderland (Regne Unit)

Editorial