Opinió

 

<13/72>

Carles Solà

13.02.2015

Com minimitzar un accident químic

Ahir al matí em vaig sorprendre i fins i tot indignar quan vaig sentir una intervenció del conseller d'Interior, Ramon Espadaler, en què mirava de minimitzar un accident realment greu: la fuita d'àcid nítric concentrat. La boira ataronjada que vam veure, formada per partícules d'àcid nítric, és molt perjudicial per a la respiració de les persones. Ahir, però, el missatge que es va donar era que es tractava d'una substància simplement irritant, en lloc de dir que era una substància perillosa i, en termes corrents, tòxica. Fins i tot vaig sentir la intervenció d'algú, possiblement d'un bomber, a un mitjà de comunicació que va començar a explicar que els qui respiraven les partícules d'àcid nítric podien sentir una sensació d'ofec i d'angoixa, i pràcticament el van tallar.

Podem fixar-nos en el 'Material Safety Data Sheet' (MSDS) de l'àcid nítric, fàcilment trobable a la xarxa (només cal cercar 'msds nitric acid'). És una descripció de les substàncies químiques que es transporten que explica com s'han de gestionar i quins perills impliquen. En el cas d'un vessament de l'àcid nítric concentrat, com va passar ahir, l'MSDS diu que la respiració o inhalació de la boira que genera pot originar una acció corrosiva sobre les membranes de les mucoses. Els símptomes inclouen sensació de cremor, ofec, tos, mareig, laringitis, mal de cap i nàusees. El document també diu, entre més, que si s'inhala pot ser fatal, que pot causar edema pulmonar i que cal atenció mèdica. De fet, als laboratoris l'àcid nítric és una de les substàncies que més respecte fa als químics. Recordo perfectament totes les precaucions que el meu professor de química inorgànica, en Ricard Ferrús, em va ensenyar per poder treballar-hi. I les màscares que duien ahir alguns ciutadans no servien de res. Per a combatre la toxicitat calen màscares de material absorbent.

D'una altra banda, dir que la directiva Seveso III, de la UE, aplicable en el cas d'aquesta indústria, és relativa a accidents 'lleus' és una altra clara manipulació: la normativa porta el nom de la ciutat italiana on l'any 1976 hi hagué el segon accident químic més important d'Europa, en què es varen alliberar a l'atmosfera quantitats importants d'una dioxina. Gairebé un miler de persones en van resultar greument afectades, com també el medi natural. De fet, encara se'n paguen les conseqüències. Per tant, de directiva per a casos lleus, en absolut.

Cal dir que la indústria química actual, particularment l'europea, sap treballar perfectament amb substàncies que impliquen risc. Procediments i normatives molt estrictes protegeixen ciutadans i treballadors i quan passa un accident, els protocols han de permetre de continuar garantint la seguretat de la població. Sembla que en aquest cas alguna població molt pròxima a la planta manca de plans d'emergència química, cosa que també s'ha provat de minimitzar.

En definitiva, la manera com s'ha minimitzat l'accident ha estat una irresponsabilitat. Afortunadament, no va tenir grans conseqüències, però va ser un accident molt greu.



Opinió recollida telefònicament per la redacció de VilaWeb.

Editorial