Opinió
-
Una nit de llargues complicitats
Josep Albinyana
24.11.2014
-
Aniversaris
Josep Franco
23.11.2014
-
Sales, Kiefer, Hurndall & Cercas: Incerta glòria a Londres
Maria Bohigas
21.11.2014
-
Cañamero, sobre la duquessa d'Alba: 'Tantes terres i quan et mors en tens prou amb dos metres'
Diego Cañamero
20.11.2014
-
El que és important i el que ara ho és poc o no ho és gens
Oriol Izquierdo
19.11.2014
-
Badia i Margarit i la Crida
Angel Colom
18.11.2014
-
L'estratègia zombi
Eugeni Casanova
18.11.2014
-
Mario Vargas Llosa, una amenaça per al liberalisme
Joan Ramon Resina
17.11.2014
-
L’abraçada sincera entre Mas i David Fernàndez
Àlex Ribó
14.11.2014
-
Una crisi que ha transformat la idea de la literatura i el món del llibre
Sebastià Perelló
12.11.2014
-
Junts per la independència
Vicenç Relats
12.11.2014
-
El doble desafiament
Marcel Mauri
11.11.2014
-
El 9-N i l'OTAN
Xavier Solano
11.11.2014
Vicent Moreno
09.10.2014
El 9 de la societat valenciana és avui
El 9 ha estat sempre un nombre molt significatiu per a les valencianes i els valencians. Marca la nostra identitat des que el 9 d'octubre de 1238 Jaume I va conquerir la ciutat de València i es va fundar un regne de la Corona d'Aragó que ara anomenem País Valencià. El 9 és ara, també, un nombre ben simbòlic per a les catalanes i els catalans.
El nostre 9, el 9 de la societat valenciana és avui. Fa unes setmanes que es va publicar a la premsa un treball que alertava que el percentatge de valencianoparlants es reduiria fins arribar a la xifra irrisòria del 10% l'any 2050 si es mantenia l'actual política lingüística del govern valencià.
El 9 d'octubre de 2050 serà un diumenge. Avui, 9 d'octubre de 2014, és un dia per a reflexionar sobre això, perquè celebrem la nostra Diada, perquè el valencià és el nostre màxim tret d'identitat. Això no ho posa en dubte ningú, ni l'actual govern autonòmic.
Amb una portaveu del consell i responsable de política lingüística que fa uns pocs anys que es va avergonyir públicament de parlar en valencià amb aquell famós 'perdonadme si me paso al valenciano, pero es mi lengua materna y tengo ese defecto'. Amb un president de la Generalitat Valenciana que no s'esforça ni a parlar en la llengua de Jaume I ni a intentar aprendre-la, tenim dos exemples sobre quin és l'interès per la riquesa lingüística que tenen els màxims responsables polítics en la matèria.
Sense mitjans de comunicació autonòmics que contribuesquen a la normalització de la nostra llengua, sense una política educativa que fomente els programes d'ensenyament en valencià, sense governants que utilitzen la nostra llengua i un llarg etc, sí que podríem afirmar que l'any 2050 potser hi haurà tan sols un 10% de valencians i valencianes que parlen en la llengua en què escric.
No obstant cal comptar amb factors que fàcilment fan trontollar aquest vaticini. Un és el canvi de rumb de les polítiques lingüístiques d'aquest país, que serà possible quan hi haja partits que als programes electorals evidencien la necessitat de crear una secretaria autonòmica de Política Lingüística adscrita a la Presidència de la Generalitat. Amb això es garanteix una política transversal de normalització, que no es pot limitar a l'educació i a la cultura. Si aquests mateixos partits impulsen una llei de política lingüística que aprofundesca les línies traçades per la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià anem per bon camí.
Un altre factor és l'ampli moviment social d'entitats cíviques i col·lectius que impulsen des de fa dècades activitats i projectes de normalització del valencià, que han aconseguit prestigiar-lo i l'han deslligat d'actituds negatives. Fa anys que hi ha una Conselleria d'Educació, Cultura i Política Lingüística alternativa, conformada per la voluntat de les persones d'organitzar tota mena d'iniciatives en valencià i pel valencià. Una xarxa que serveix de motor de normalització i també d'autoestima per a una llengua que expressa la nostra manera de ser.
Amb totes dues línies d'actuació l'any 2050 els valencians i les valencianes utilitzarem de manera natural la nostra llengua i, potser, el 9 d'octubre de 2050 algú escriurà un article mirant enrere amb un somriure de satisfacció. Per tal que siga així, seguim i seguirem.
Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015