Opinió
-
Marina Albiol: 'L'objectiu és que aquest nou atemptat contra el poble no veja la llum'
Marina Albiol
13.12.2014
-
Jordi Xuclà: 'El lliure comerç afavoreix el creixement econòmic i, per tant, el progrés'
Jordi Xuclà
13.12.2014
-
Els escriptors, pagesos de la llengua
Montserrat Serra
12.12.2014
-
Kendji, Manitas i els gitanos catalans de França
Eugeni Casanova
12.12.2014
-
'Ego te absolvo'
Albert Pont
02.12.2014
-
Per què la proposta del president Mas em sembla negativa per al país
Teresa Forcades
01.12.2014
-
Quina cultura promou el parlament?
Joan Minguet
01.12.2014
-
Òc òc?
Grup GELA
01.12.2014
-
Pobresa infantil: principal problema, ara i aquí
Àlex Castillo
30.11.2014
-
Compromís endavant
Diego Gómez
28.11.2014
-
El tancament de RTVV va contribuir a despertar-nos de l'anestèsia general
Amàlia Garrigós
28.11.2014
-
'Ens hauríem de menjar els torrons amb el reglament de primàries ja en marxa'
Jordi Sebastià
26.11.2014
-
Carta oberta al president Mas
Carme Junyent
25.11.2014
Josep Albinyana
23.02.2015
L'adéu patètic de Rita
El vídeo ha corregut com la pólvora. Les imatges d'una batlessa de València incapaç de lligar quatre paraules seguides de manera coherent han desfermat una allau de comentaris entre irònics i encesos. La majoria, i jo mateix n'he fet, molt crítics amb la degradació lingüística a què ha sotmès la llengua que el seu partit tant diu defensar.
Però em sembla que tenim davant alguna cosa més que això. Rita Barberá és incapaç de fer la més mínima intervenció pública en valencià, i ho és per pròpia voluntat, no per cap discapacitat psíquica. Ho és per menyspreu a un idioma que considera prescindible i molest, al qual recorre únicament per imperatiu folclòric quan arriben les falles, i amb una notable i orgullosa incompetència. N'ha fet una grandiosa ostentació en l'acte d'aquesta crida des de les Torres de Serrans, un insult amplificat pels potents altaveus quan feia poques hores que milers de ciutadans havien ocupat el centre de la ciutat per demanar una educació que tant trobem a faltar en aquests dirigents polítics.
Siga com siga, més enllà d'aquest evident menyspreu públic al nostre idioma, crec que hem assistit a un dels episodis que retraten la caiguda imminent d'un règim putrefacte, conscientment insostenible. L'imperi que es pensaven haver construït es desfà com un terròs de sucre, i a hores d'ara les teatralitzacions es converteixen en representacions afectades i insultants a mans d'uns actors que han perdut els papers i es mostren, dramàticament, patètics.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015