Opinió
-
Temps de política en majúscules (però sense sigles)
Oriol Izquierdo
15.12.2014
-
Marina Albiol: 'L'objectiu és que aquest nou atemptat contra el poble no veja la llum'
Marina Albiol
13.12.2014
-
Jordi Xuclà: 'El lliure comerç afavoreix el creixement econòmic i, per tant, el progrés'
Jordi Xuclà
13.12.2014
-
Els escriptors, pagesos de la llengua
Montserrat Serra
12.12.2014
-
Kendji, Manitas i els gitanos catalans de França
Eugeni Casanova
12.12.2014
-
'Ego te absolvo'
Albert Pont
02.12.2014
-
Per què la proposta del president Mas em sembla negativa per al país
Teresa Forcades
01.12.2014
-
Quina cultura promou el parlament?
Joan Minguet
01.12.2014
-
Òc òc?
Grup GELA
01.12.2014
-
Pobresa infantil: principal problema, ara i aquí
Àlex Castillo
30.11.2014
-
Compromís endavant
Diego Gómez
28.11.2014
-
El tancament de RTVV va contribuir a despertar-nos de l'anestèsia general
Amàlia Garrigós
28.11.2014
-
'Ens hauríem de menjar els torrons amb el reglament de primàries ja en marxa'
Jordi Sebastià
26.11.2014
Pau Alabajos
31.12.2011
Pau Alabajos: 'Maria José Català no és bel·ligerant amb la llengua però tampoc no hi té gens d'interès'
Em sorprèn la decisió de col·locar l'alcaldessa de Torrent, Maria José Català, en la Conselleria d'Educació. Torrent és un dels pobles més importants del país; el setè en nombre d'habitants. I el PP havia aconseguit de consolidar una proposta amb cara i ulls: Torrent va passar de ser un bastió de l'esquerra a ser el bressol del PP. Posar Català en una conselleria que en aquests moments fa fallida i que no podrà fer res fins d'ací a molts anys, trobe que és un moviment estrany, des d'un punt de vista tàctic, perquè ha deixat el PP de Torrent molt debilitat, amb una persona sense perfil polític al davant.
D'una altra banda, agafar com a consellera d'Educació algú que considera un defecte parlar en valencià ja demostra quina és la prioritat que dóna el PP a la llengua en un aspecte com el de l'ensenyament. Pel que fa al seu voluntariat per la llengua, em sembla una llavada de cara després de les declaracions tan desafortunades que va fer. Un exemple del seu poc interès per la llengua: a Torrent havia desaparegut tota presència de la música en valencià. Ella es va vanagloriar de recuperar-la, però només ho va fer una volta. Des d'aleshores, mai més no hem tingut un festival de música en valencià que no fóra autogestionat per la gent del poble. Pense que, per ella, la llengua no és cap prioritat. D'acord que no té l'actitud bel·ligerant d'uns altres sectors del PP, però veig que no és res que l'importe.
Pel que fa a la seua gestió a Torrent, fa anys que es reclama una escola que pose fi a la saturació d'alumnes. L'escola número deu és una de les demandes històriques, i com a mínim no es començarà a construir fins el 2014. Han donat la gestió d'educació a algú que no ha estat capaç de fer d'interlocutora amb la Generalitat i aconseguir eixa escola que es necessita com pluja de maig. No té gaire legitimitat per a fer la feina que se li ha encomanat.
Quan va entrar d'alcaldessa, va fer una promesa que va complir: cedir --per tant, regalar-- terreny públic a la Universitat Catòlica de València. No hem aconseguit tenir mai una universitat pública ací i Català regala a cost zero patrimoni del poble. Això fa preveure que, en matèria d'educació, és molt probable que s'encamine cap a la privatització.
És cert que té un perfil més jove i dinàmic que els alcaldes anteriors. De fet, té un perfil paregut a Rita Barberá: sempre omnipresent. Fa una mica el paper de fallera major, anant sempre a tots els actes, i eixint a totes les fotos. Va aconseguir l'alcaldia per la derrota d'un PSOE desgastat i prepotent i la va renovar després de retre un culte important a la seua imatge.
Trobe molt interessant la persona que han posat de substituta a l'alcaldia de Torrent: Amparo Folgado, que anava de número 7 a la llista. Això vol dir que qui ocupava els llocs del 2 al 6 són personatges grisos, sense capacitat de governar. Maria José Català es va encarregar de no posar-hi ningú que li fera ombra.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015