Per què la proposta del president Mas em sembla negativa per al país

Dimarts passat el president Mas va presentar la seva proposta política per al país: una llista única que aplegui tots els partits partidaris de la independència, però que no es limiti a ells; una llista única que, a més dels partits i --excepcionalment-- fins i tot per sobre dels partits, tingui representants de la societat civil organitzada i sigui també capaç d'aplegar persones a títol individual que actuïn com a expertes i inspirin confiança a una majoria de l'electorat. L'objectiu és explícit i clar: aconseguir la majoria absoluta en unes eleccions autonòmiques anticipades amb una llista que treballi per la independència de Catalunya en un termini de divuit mesos. El president Mas es va oferir a encapçalar aquesta llista única, però també va deixar oberta la possibilitat de no fer-ho. Si no hi ha cap llista amb garanties de tenir majoria absoluta, el president no convocarà eleccions.

Per què em sembla negativa per al país aquesta proposta?

Per dos motius: perquè imposa la reducció de la pluralitat democràtica com a condició necessària per a avançar les eleccions; i perquè no reconeix que en matèria social podem fer ja ara i amb el pressupost que tenim molt més que no fem en favor de la gent més pobra.

1. Perquè imposa la reducció de la pluralitat democràtica com a condició necessària per a avançar les eleccions

La pluralitat de partits i de moviments socials en favor de la plena autodeterminació és la gran riquesa del procés sobiranista català i és allò que li dóna la força democràtica. El poble català ha evitat fins ara de caure en la trampa del reduccionisme i ha reeixit a mantenir viu el debat social enmig d'un decidit i contundent procés sobiranista.

El fre al procés sobiranista no ha estat fins ara la pluralitat de partits, ha estat el president.

Si el president Mas hagués consultat els partits que donaven suport a la consulta en lloc de cancel·lar el primer 9-N en solitari com va fer, aquests partits que ara vol eliminar temporalment del parlament català l'haurien convençut de portar-lo endavant. ERC, la CUP i ICV-EUiA volien portar endavant el primer 9-N malgrat la prohibició del Tribunal Constitucional. L'ANC també. El president, no. Igualment, si el president hagués consultat els tres milers d'entitats integrants del Pacte Nacional pel Dret a Decidir se suposa que hauríem fet pinya en favor de la desobediència civil pacífica per impulsar la primera versió del 9-N. Per què no ho va fer? Per què el president Mas no va consultar els altres partits, amb els quals tenia un compromís explícit de donar suport al primer 9-N, i per què no va consultar la societat civil organitzada en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir? Com pot ser que qui va impedir en solitari la versió democràticament més sòlida del 9-N ens demani que confiem en ell per a assolir la independència, i alhora ens demani que desautoritzem temporalment les forces polítiques que ens haurien portat a portar a terme el primer 9-N si ell no ho hagués impedit?

No ha estat el 9-N l'únic moment en què Mas ha frenat el procés sobiranista. El mandat que va rebre el desembre del 2012 era de fer tot seguit la consulta. No ho va fer. Va supeditar la consulta a l'aprovació d'uns pressupostos que han fet que Catalunya sigui l'autonomia espanyola on més ha augmentat la distància entre rics i pobres des de l'inici de la crisi. Aquest és el segon punt de la meva crítica.


2. Perquè no reconeix que en matèria social podem fer ja ara i amb el pressupost que tenim molt més que no fem en favor de la gent més pobra.

Crec que és obvi que a Catalunya tenim un dèficit fiscal, però això no ens hauria de fer aclucar els ulls a la realitat del mal ús i la mala distribució que apliquem als minvats recursos que tenim. La proposta del president Mas no inclou mesures de xoc per a pal·liar els efectes devastadors que tenen les retallades en prestacions socials damunt la gent més vulnerable. Que a Catalunya la distància entre rics i pobres hagi augmentat no s'explica pel dèficit fiscal (informe INSOCAT 2012, en pdf). Només s'explica perquè hem distribuït malament els recursos que tenim. La proposta de Mas no inclou el qüestionament a fons del model econòmic que permet això i, sense qüestionar el model econòmic, no serà possible de sortir de la pobresa. L'informe de Càritas 2014 sobre pobresa i exclusió social (pdf) assenyala que la majoria de pobres de l'estat espanyol, incloent-hi Catalunya, han aparegut durant la dècada de més bonança econòmica, durant els anys de creixement econòmic. Com pot ser això? Perquè tenim un sistema econòmic injust i hem fet polítiques que han posat els beneficis econòmics d'uns pocs per sobre de les necessitats de la majoria. Ara mateix, la Unió Europea negocia un tractat de lliure comerç amb els Estats Units (el tractat es diu TTIP). Si s'arriba a aprovar, aquest tractat faria que qualsevol empresa multinacional tingués la possibilitat legal de denunciar qualsevol dels governs democràtics de la Unió Europea en cas que aquests governs prenguessin una decisió contrària als interessos econòmics d'aquesta empresa, encara que aquesta decisió fos bona o fins i tot necessària per a assegurar el benestar dels ciutadans. Per exemple, si el govern de la futura Catalunya independent volgués fer un hospital públic en una ciutat on una d'aquestes multinacionals tingués un hospital privat, la multinacional podria denunciar el govern de la futura Catalunya independent pel fet d'atemptar contra els seus interessos. Com és possible que els líders polítics de la Unió Europea negociïn aquest tractat que ens afectarà d'una manera tan greu sense que els ciutadans europeus siguem consultats sobre si això ho volem o no? El 6 de maig passat, Esquerra Unida (IU) va proposar al parlament espanyol que es fes un referèndum sobre si Espanya volia acceptar aquest tractat tan profundament antidemocràtic o no. IU volia que es preguntés a la gent i se'ls donés la possibilitat d'exercir el dret de decidir sobre el seu futur. La proposta d'IU va ser rebutjada perquè hi va haver quatre partits que van votar en contra de fer el referèndum. Aquests partits van ser el PP, el PSOE, UPyD... i CiU! (vídeo). CiU va votar en contra que se'ns preguntés què opinem i què volem en una qüestió que afecta tan directament la nostra sobirania? El president Mas ens diu que hem d'aconseguir la independència dins el marc legal europeu, però no ens diu que el seu partit fa possible activament que aquest marc sigui cada vegada més restrictiu de la sobirania real.

Quan vaig publicar al diari anglès The Guardian un article en defensa de la independència de Catalunya, molts dels comentaris valoraren positivament la intenció d'aprofitar la construcció d'un país nou per a avançar vers una justícia social més àmplia, però van afegir que això no seria possible perquè el procés català és dominat pels defensors dels poders econòmics. Permetrem que tinguin raó?

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Com pot ser que qui va impedir en solitari la versió democràticament més sòlida del 9-N ens demani que confiem en ell?