Opinió

 

<10/72>

Aleix Sarri

14.09.2014

Espanya a la UE: més dèbil que mai

'Para estar en Europa hay que ser grande, los pequeños no cuentan para nada', deia Rajoy menyspreant que Catalunya pogués ser important a Europa després de la independència. Però la supèrbia es paga, i a Europa amb interessos. Juncker ha desvetllat la nova Comissió Europea i ha donat una puntada de peu a les aspiracions espanyoles: Cañete serà un comissari rellevant (portarà canvi climàtic i energia), sí, però supervisat per l'eslovena Bratusek que serà responsable de la Unió Energética, un dels dossiers estrella de la nova legislatura. El masclisme no suma a Europa, i avui mateix tornava a aparèixer un article a la premsa europa sobre les ofensives declaracions de Cañete. Ja es veurà què passa quan sigui avaluat al Parlament Europeu.


Per altra banda, i per rematar-ho, De Guindos, que ja es veia feliç fent de President de l’Eurogrup s’ha quedat sense res. Dijsselbloem no abandonarà el càrrec abans d’hora només per a que l’espanyol pugui “tocar cuixa”. Pèrfida ex-colònia, Holanda, que organitza presentacions de llibres d’agitadors i bloqueja el camí de Guindos. Ja veurem si al juliol de 2015 té més sort. Comença a semblar que Merkel feia poc més que unes vacances pagades quan passejava per Santiago amb el seu 'aliat preferent' Rajoy.


Mirant les vicepresidències de la nova CE, la situació encara és més sagnant: Andus Ansip (Estònia, 2M), Dombrovskis (Letònia 3 M), Katainen (Finlàndia 5M) i Bratusek (Eslovènia, 5M) estaran entre els braços executors de la nova Comissió de Juncker (veure organigrama). Sense recordar que els dos darrers secretaris generals de la OTAN han estat Rasmussen (Dinamarca, 5M) i Stoltenberg (Noruega, 5M), que Barroso (Portugal, 11M) era fins ara president de la CE o que Van Rompy (Bèlgica, 11 M) ho era del Consell Europeu. No havíem quedat que 'para estar en Europa con fuerza hay que ser grande'?


Cal dir però, que no és aquesta la primera derrota diplomàtica de Rajoy. Les derrotes heroiques per 17-1 en el nomenament de Yves Mersch (Luxemburg, 800.000 hab.) i Dijsselbloem (Països Baixos, 17 M) encara són recordades pels passadissos de Brussel·les. Tampoc oblida el comissari de Transport Sim Kallas (Estonia, 2M) com el govern Rajoy va arribar a votar en contra (i va perdre 26 a 1!) del mapa amb tots els corredors ferroviaris del continent perquè Europa no volia pagar la patriòtica Travesía Central de los Pirineos. El drama és tal que Ignacio Molina, de la Fundación Elkano, fins i tot va escriure un informe demanant un gir de 180 graus en la política europea d’Espanya.


La vida és així suposo. Una cosa és amenaçar Catalunya dient que com seria un estat espanyol petit ningú ens tindria en compte amb La Razón fent palmes, i una altra cosa és que sigui veritat.


Juncker ha demostrat valentia, bona senyal per al futur, i ens recorda que a l’Europa del segle XXI el que importa dels Estats no és la seva mida sinó l’eficiència i el prestigi de fer les coses bé. Prenem-ne nota els sobiranistes: a Europa small is beautiful.

Editorial