La legalitat de la consulta, el delicte de desobediència i el delicte de ser maçó

És recurrent aquest dies que es digui per part de determinades persones al nostre país, que s’ha de complir la legalitat i que aquesta és com una piràmide que culmina amb la constitució, per sobre de la que no hi ha res més. Em costa imaginar fora d’ella hi hagi el no res. També diuen que si el President Mas convoqués la consulta cometria un delicte de desobediència. Aquestes afirmacions que semblen gairebé apocalíptiques i em plantegen moltes contradiccions.

Aquestes mateixes persones argumenten,  sobre el fet que a Escòcia es voti la independència en un referèndum convocat pel parlament escocès i avalat per les institucions britàniques, que el cas de Catalunya és diferent ja que té una altra constitució que estableix a l’article 2 el principi de la 'indissoluble unitat de la nació espanyola'. Afirmen que es tracta de dos sistemes jurídics diferents. En un cas una constitució que permet demanar el paper al poble escocès que vol fer en el futur, i el de la situació espanyola on no es contempla aquesta situació i ni es dona cap legitimitat ni reconeixement a Catalunya com a poble que no es permet fer  ni  proposar una votació per les institucions, que pot arribar a ser un delicte convocar-la, si el TC suspèn la llei i la convocatòria.

Aquesta anàlisi em recorda la feta per un dictamen fet el 8 d’agost de 1938 d’un catedràtic de penal franquista anomenat  Isaias Sánchez Tejerina, que Franco li va encarregar, per a aclarir si era delicte ser maçó i així justificar la repressió sagnant que tenia engegada contra els membres d’aquesta organització.  En una anàlisi pretesament científica el catedràtic constatava que la maçoneria  no era un fet declarat delicte en tot el món, ja que 'La masonería va nuy bién del brazo del protestantismo y la teosofía. En païses donde se practica estas doctrinas religiosoas la masonería no es delito, ni puede serlo, por no atacar porincipios fundamentales religiosos, políticos y sociales de la Nación'.  Aquest raonament, el portava a constatar que a Anglaterra ser maçó no tenia importància ni cap efecte contrari a la legalitat, però deia que no es podia tractar el problema de manera universal 'si no nacional' i acabava afirmant de manera rotunda i esfereïdora 'En España el hecho de ser  masón constituye un estado delincuente, porque la actividad masonica va contra lo substancial de nuestra Pátria'. La raó d’aquesta afirmació contradictòria la justificava: 'para defender la unidad política, scial y religiosa' concloent 'la masonería es en España delito porque va contra los fundamentos de su misma existencia.'

Tot i que en contextos de gravetat no comparable, avui es planteja la mateixa situació de contradicció de legalitats. I em pregunto com en una mateixa Europa, llavors i avui a Escòcia es pot votar el futur del poble escocès i a Catalunya. I a més convocar una votació pot ser considerat delicte?. Com és que a Anglaterra no era delicte ser maçó, si no un fet perfectament legal i a Espanya era un delicte?. La raó és la mateixa en un i altre cas. El fet de posar sobre la democràcia, la llibertat de consciència i d’expressió la Constitució que blinda uns principis ontològics que consideraria dogmes de fe que es pretenen que són immutables: de la 'Nación Española unida y indissoluble' i en el cas de Franco afegint-li el fet de ser Catòlica.

La contradicció no es resol en considerar la diferència de legalitats. Ni ara ni el 1938. Aquesta interpretació posa en evidència que la legalitat espanyola en ambdós casos vulnera uns principis superiors que són els principis democràtics que ha de respectar. En el cas de la Maçoneria  era la llibertat d’expressió, de consciència i d’associació.  En el cas actual de Catalunya, el principi democràtic superior que la sobirania rau en el poble que no pot ser vulnerat ni anul·lat i ni tant sols limitat per cap principi constitucional i el de llibertat d’expressió que comporta i estpà inclòs en el dret de sufragi.

No és el tribunal constitucional qui pot dir que el poble de Catalunya no pot ser consultat sobre quin ha de ser el seu futur. No ho pot dir , menys en cara, basant-se en el principi de la 'indissolubilitat de la nació'  que es basa en  negar la realitat de l’existència de Catalunya com a poble.

Avui, cap sistema jurídic i constitucional  pot dir que la seva constitució  sigui el principi i el fi de totes les coses com diuen els constitucionalistes espanyols.  De fet no ho ha estat mai. Fa uns anys el dret Natural parlava d’uns principis que tots els ordenaments jurídics havien de respectar. Avui aquest principis són els establerts per la Declaració dels Drets Humans desenvolupats pel Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.  Cap sistema jurídic pot negar que per sobre seu i ha el deure de respecte del principi democràtic i de la voluntat dels pobles expressada democràticament en sufragi.

Per tant, no es pot afirmat que a la Gran Bretanya, a Canadà o a Espanya hi hagi situacions jurídiques diferents on en els dos primers sigui possible una consulta i a Espanya no sigui possible per anar en contra de la 'legalitat'. Hem d’afirmar de manera rotunda que amb aquests plantejaments el sistema jurídic espanyol esdevé anti democràtic, en no permetre la consulta. I es posa en aquesta qüestió, com en d’altres com en la no persecució dels crims del franquisme contra els drets humans, al costat dels països amb sistemes jurídics que vulneren als drets humans ni els principis bàsics de la democràcia.

Els sistemes jurídics són per a fer-nos lliures preservant la llibertat, i si no esdevenen sistemes opressors i anti democràtics. La qüestió  d’ara com la de la persecució de la maçoneria no era una qüestió jurídica, si no una qüestió política contrària als valors i drets democràtics de les persones.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet