Opinió

 

<10/72>

Gemma Pasqual

10.09.2014

No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu

El suport social a la independència ha tingut un augment decisiu aquests darrers anys. És el poble que ha emprès un camí sense retorn, i aquest suport també ha augmentat a la resta dels Països Catalans. Una prova evident va ser la Via Catalana, on de nord a sud milions de persones ens vam agafar les mans i esborràrem les fronteres administratives imposades.


Aquest 11 de setembre, el Principat de Catalunya reclama la majoria d'edat, la independència, perquè ara mateix es presenta una oportunitat real que esdevingui un estat sobirà, lliure, però no complet: la nació catalana completa inclou el conjunt dels Països Catalans.


Amb una Catalunya independent, la proposta tradicional dels Països Catalans pren una dimensió completament distinta. Cal repensar el missatge i l'imaginari. L'ordenament jurídic en el nou estat, social, democràtic i de dret, ha de garantir l'encaix dels Països Catalans i sobretot la nacionalitat dels seus membres. Ara és més important que mai de mantenir en el nostre imaginari el concepte de la nació completa.


Sóc conscient que el govern espanyol no ens ho farà fàcil, però sóc optimista. Contenta que finalment un bocí de la meva nació esdevingui lliure i de tenir una llengua amb un estat. Convençuda que amb una Catalunya independent només és una qüestió de temps que els ciutadans i les ciutadanes del País Valencià s'adonen que Espanya no és un bon negoci.


Els Països Catalans constituïm un territori econòmicament integrat. Catalunya és el principal client i proveïdor del País Valencià i les Illes, i per a Catalunya, el País Valencià és el segon client i proveïdor. Espanya ha maltractat el País Valencià, vivim en una democràcia segrestada per les forces de seguretat, jutges i polítics corruptes. Ens han buidat les arques, encimentat el territori, ens han fet un nus a la llengua. Però, malgrat ells, encara hi som, en la mirada digna de Carles Mateu, el conductor d'Almenara condemnat a presó per haver-se negat a parlar en espanyol, en la lluita dels docents, agafant-se les mans en una carretera... Tossudament alçats! Amb els morts al cor i els assassinats a la memòria... Més vius que mai... Convençuts que un dia serem lliures... dibuixant una V a Barcelona.


Enguany, com sempre des de fa molts anys, ara sense mocador negre i vestida de vermell, sóc a Barcelona commemorant la Diada, igual que molts ciutadans i ciutadanes de tots els Països Catalans. Reclamant una cosa tan senzilla com és el dret a decidir, el dret que té una comunitat política d'expressar democràticament la seva voluntat en relació amb el seu futur polític col·lectiu.


Ens ho va dir Vicent Andrés Estellés: 'No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen. Baixa al carrer i participa. No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu.'

Editorial