Opinió
-
La certesa i una incògnita
Maties Salom
02.01.2015
-
El poble és el meu esforç i el vostre esforç
Amàlia Garrigós
02.01.2015
-
Tot i guanyar, podem perdre
Joan Mir
30.12.2014
-
Europa al 2015: Grècia retorna a l’abisme?
Aleix Sarri
30.12.2014
-
El compromís que necessitem
Grup GELA
30.12.2014
-
Democràcia i ruptura revolucionària
Teresa Forcades
29.12.2014
-
Joaquim Ruyra, el mestre per descobrir
Sebastià Bennasar
29.12.2014
-
Nadal: l'Àfrica, el CIE, les estrelles...
Gerard Horta
25.12.2014
-
Una fita més: entra en vigor el Tractat Internacional de Comerç d'Armes
Xavier Masllorens
24.12.2014
-
Murs i ponts
Ramón Cotarelo
23.12.2014
-
Consellera, li puc fer una consulta?
Amanda Gascó
22.12.2014
-
Terrorisme d’estat contra ordre públic
Gerard Horta
17.12.2014
-
Temps de política en majúscules (però sense sigles)
Oriol Izquierdo
15.12.2014
Kevin Williams
16.05.2014
Gràcies, Capità, aka “There will never be another”
There was a farewell ceremony for our irreplacable Capità, Carles Puyol. Words fail me, but the video above is the full ceremony.
There are many culers who only know a Barça for which Captain Caveman was the Capità. But even for those of us who know other Barças, it will still be unfathomably weird to NOT have the No. 5 not be THE No. 5. Call him a lion, a rock, whatever you like, but Carles Puyol has been an absolutely spectacular player who never gave a shard less than 100 percent, even when his body put a ration on the quality and quantity of that all out.
And typically of Puyol, he said that his best moment was when Abidal lifted the Champions League trophy at Wembley. Figures.
There is no “next Puyol.” When Xavi moves on, there will be no “next Xavi.” Those are players who define a club (not just a team), define an era. You don’t, you can’t replace those kinds of players.
And what can you really say to a man who is so emblematic of a great club and a great team on his last day as a player for that team, except “Gràcies, Capità.”
Kevin Williams is a journalist with the 'Chicago Tribune', based in Chicago, Illinois. This article first appeared in the Barcelona Football Blog and is republished here with permission.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015