Andorra cap a la república?

La qüestió de la possible desvinculació del servei que durant set segles la Santa Seu, a través del bisbe d'Urgell, ha prestat a Andorra ha irromput bruscament en el principat pirinenc i sembla que no se'n mourà pas. El crèdit absolut que un home tan ponderat com l'ex-cap de govern Òscar Ribas ha atorgat a les informacions del vaticanòleg de La Vanguardia, Enric Juliana, ho fa pensar. Tot és molt versemblant, com apunta Ribas, i només resta saber si l'anunci es produirà en dates immediates o es farà esperar mesos o anys.

La renúncia de l'Església Catòlica al coprincipat episcopal obriria al país una crisi institucional sense precedents, atès que per tradició històrica des del segle XIII i per mandat constitucional des del 1993 la figura del cap d'estat d'Andorra és formada, 'conjuntament i indivisa' (article 43 de la constitució andorrana), pel bisbe d'Urgell i el president de la República Francesa, de manera que la retirada d'un dels dos arrossegaria l'altre en virtut de la indivisió de poders i, de fet, Andorra es quedaria sense cap d'estat.

En vista d'aquesta eventualitat, els andorrans no podrien fer res més que obrir un procés de reforma constitucional. En quin sentit? En l'article de dimecres al Diari d'Andorra, Òscar Ribas apunta diverses possibilitats, que es poden resumir en dues: restaurar el coprincipat amb uns altres coprínceps (i el president francès en podria ser un o no) o optar per la república. És un debat apassionant que Andorra haurà de fer amb serenitat i realisme i que l'ex-cap de govern ja ha obert amb el seu posicionament favorable a dues o tres de les possibles opcions no republicanes.

En aquest sentit, és rellevant la revelació de Ribas que des de fa molts anys el Vaticà i el govern espanyol tenen un pacte secret segons el qual si un dia l'Església renunciés al coprincipat ho hauria de fer en favor d'un 'ciutadà espanyol'. Aquest pacte, però, arribat el moment, seria lletra morta, perquè la constitució andorrana no preveu la transmissibilitat del coprincipat per una de les parts i la reforma de la carta magna no correspon de fer-la a Roma ni a Madrid, sinó estrictament al poble andorrà.

Tanmateix, no és clar que la restauració del coprincipat després d'haver-se extingit sigui la millor opció, ni que simplement sigui possible. La legitimitat dels coprínceps neix dels documents fundacionals anomenats 'Pariatges', del segle XIII, i és per la seva continuïtat històrica (i la seva utilitat) que la constitució en va adoptar la figura. Crear un nou coprincipat en el qual un dels coprínceps fos el rei d'Espanya o el president de la Generalitat de Catalunya, com apunta Ribas (o, a manca d'aquests, un cap d'estat de qui sap quin país del món que estrafolàriament s'hi volgués prestar), seria la consagració d'Andorra com un vergonyant protectorat. Endemés, caldria veure si es trobarien tan fàcilment aquestes figures protectores d'un petit estat que, malgrat que en bona part sigui de manera injusta, pot ser vist com un país de risc que els podria donar maldecaps. En aquest sentit, tinc la impressió (fundada només en intuïcions) que, si el bisbe es retirava, el president francès a bodes el convidarien per fer el seu propi mutis i treure's del damunt un ròssec del qual no obté cap benefici tangible ni intangible, ans al contrari, de tant en tant, algun ensurt.

És per tot això que la solució republicana, arribat el cas, esdevindria no solament la més factible, sinó, potser, l'única possible. O, dit d'una altra manera, l'única presentable internacionalment. Perquè una cosa és mantenir un coprincipat històric i discret i una altra de ben diferent instaurar-ne un de nou i de conveniència en ple segle XXI, amb tot el que tindria d'anomalia geopolítica. Lluny d'això, el règim republicà permetria que, quan fa més de set-cents anys que un bisbe d'Urgell i un comte de Foix establiren un model de cosenyoria per governar Andorra, el poble andorrà agafés plenament les regnes de la sobirania que nominalment li va ser retornada tot just fa vint-i-dos anys amb la constitució i que de moment només ha pogut exercir amb les crosses dels coprínceps.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

La solució republicana, arribat el cas, esdevindria l'única presentable internacionalment.