Opinió
-
Barcelona Pirineus 2026: Els jocs de la fam per demà
Josep Garganté
26.07.2015
-
Un tanoca, dos vots
Lluís de Yzaguirre
26.07.2015
-
De Processos Constituents
Núria Jàvega
25.07.2015
-
Carta oberta a Felipe VI
Ramón Cotarelo
24.07.2015
-
Esperem no haver-ho de repetir més
Grup GELA
24.07.2015
-
Un procés democràtic paral·lel si l'estat impedeix la independència
Albert Bertrana
21.07.2015
-
La cançó de l'enfadosa
Carme Junyent
20.07.2015
-
Política lingüística per a un país en construcció
Ferran Suay
20.07.2015
-
Se'n diu democràcia
Joan Minguet
19.07.2015
-
La república catalana de Podem
Ramón Cotarelo
17.07.2015
-
L'hora d'Europa
Bernat Joan
12.07.2015
-
La pilota, com la música en valencià, és més viva que mai i alhora invisibilitzada
Lluís Planes
10.07.2015
-
Moviment d'Esquerres: xarnera i punt de trobada
Magda Casamitjana
09.07.2015
1/72>
Cristòfol Soler
26.05.2015
'Qui lluita contra el país té les hores comptades en aquesta terra'
Hi ha hagut un tomb a l'esquerra i un tomb sobiranista. Cal tenir-ho en compte, perquè els partits d'esquerres i sobiranistes han pujat i hi ha hagut la irrupció de Podemos --jo ho dic en castellà perquè no és un partit de país. I la desfeta del Partit Popular a les Illes cal entendre-la perquè el partit s'ha anat distanciant del país. Històricament, el Partit Popular havia estat gairebé regionalista i havia actuat sense seguir directrius de Madrid, anant a la seva. En canvi, en aquesta legislatura ha passat a l'altre extrem. Ha estat un partit contrari al país. Ha fet etnocidi: ha lluitat contra la nostra cultura, contra la nostra llengua i contra les senyes d'identitat del país. I tot ho ha fet d'una manera molt violenta i radical.
El revulsiu que ha originat el tomb electoral han estat els docents i les caminades verdes. Això va ser un desvetllament de la consciència del país, motivat per aquesta actitud del Partit Popular i, en concret, del president Bauzá. Remarco la figura de Bauzá perquè també hi ha gent que havia fet costat al moviment regionalista del Partit Popular. Tots els qui hi havien participat en són còmplices, d'aquest moment.
El PP no havia tingut mai uns resultats com els de diumenge. A la legislatura on vaig anar jo, de 50 diputats en vàrem treure 21. Aquesta vegada n'han tret 20. És la xifra més minsa que han obtingut mai. S'ha demostrat que qui lluita contra la llengua, contra el país i contra les nostres senyes d'identitat, té les hores comptades en aquesta terra. Fins i tot Ciutadans, que sortia amb un esquema similar i les enquestes els donaven la possibilitat de poder ser la crossa del PP si era necessari, al parlament ha acabat obtenint una representació molt simbòlica. Únicament han aconseguit una porció del vot gonella de Palma.
Una altra qüestió molt important és que un partit regionalista i nacionalista de país, el PI, de nova creació i que ha defensat una política contrària a la de Bauzá, ha obtingut tres escons la primera vegada que es presentava. I a la part forana de Mallorca té una implantació molt forta. Jo crec que és el segon partit amb implantació en aquestes zones.
Al parlament de les Illes seria lògic un pacte entre els partits d'esquerres, que són el PSIB, Més i Podemos. Tenim un PSIB disminuït, amb un Podemos que irromp amb 10 escons i amb un partit nacionalista i sobiranista --Més--, que te una forta pujada. A partir d'aquí s'haurà de valorar de quina manera es forma el nou govern de concentració d'esquerres. Serà un govern que tindrà clares les senyes d'identitat del país i tindrà clara la qüestió lingüística. Nosaltres, l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, ja demanam que la primera actuació que faci sigui tornar a la situació que hi havia després del segon pacte de progrés. Les qüestions prioritàries són eliminar el TIL directament i reintroduir el català com a requisit per a accedir a la funció pública. També caldria un comportament normal pel que fa al Tricentenari. Teníem un govern que havia menystingut la commemoració i és un element molt important per a la nostra història. Crec que la societat civil demana aquest moment. No deixarem que se'n vagin de vacances sense haver resolt aquestes qüestions.
(Opinió recollida telefònicament per la redacció de VilaWeb.)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015