Opinió
-
Barcelona Pirineus 2026: Els jocs de la fam per demà
Josep Garganté
26.07.2015
-
Un tanoca, dos vots
Lluís de Yzaguirre
26.07.2015
-
De Processos Constituents
Núria Jàvega
25.07.2015
-
Carta oberta a Felipe VI
Ramón Cotarelo
24.07.2015
-
Esperem no haver-ho de repetir més
Grup GELA
24.07.2015
-
Un procés democràtic paral·lel si l'estat impedeix la independència
Albert Bertrana
21.07.2015
-
La cançó de l'enfadosa
Carme Junyent
20.07.2015
-
Política lingüística per a un país en construcció
Ferran Suay
20.07.2015
-
Se'n diu democràcia
Joan Minguet
19.07.2015
-
La república catalana de Podem
Ramón Cotarelo
17.07.2015
-
L'hora d'Europa
Bernat Joan
12.07.2015
-
La pilota, com la música en valencià, és més viva que mai i alhora invisibilitzada
Lluís Planes
10.07.2015
-
Moviment d'Esquerres: xarnera i punt de trobada
Magda Casamitjana
09.07.2015
1/72>
Montserrat Tura
18.03.2015
Els aldarulls no formen part de l'actuació democràtica
A ningú no ens agrada parlar de penes de presó, a ningú no ens agrada veure que gent jove implicada en determinats moviments es trobi davant d'un tribunal de justícia. Si hi ha ningú que digui que me'n sento satisfeta, no, en absolut. Em preocupa molt. La paraula és l'únic instrument polític en democràcia, ja sigui institucional o fora de les institucions. En el moment en què intenten fer servir uns altres instruments és quan apareixen conflictes i avalots.
La sentència del Tribunal Suprem era esperable. No me n'alegro, però si es demostrava la relació directa d'unes persones amb l'intent que no es pogués iniciar i discórrer amb normalitat la sessió del parlament, s'aplicava l'article del codi penal que preveu l'atemptat a les institucions democràtiques, i això té penes de 3 anys a 6. Segurament sona molt gruixut, però era anunciat. Encara més, el president del tribunal de l'Audiència Nacional que ho va jutjar i va fer un vot particular, ja deia que calia pensar en un indult parcial o alguna cosa similar, perquè d'una altra manera saltarien del no-res als tres anys de presó. Com es fa, si el codi penal diu això que diu?
Aquí, els representants polítics que diuen que la pena és desproporcionada haurien d'haver intentat canviar la relació entre aquest delicte del codi penal i la pena. Ara bé, això és molt complicat. Era clar que si es culpava i s'acceptaven com a prova les identificacions fetes s'imposarien penes de 3 anys a 6. És això que s'ha de revisar. Però en comptes de revisar-ho en el sentit que nosaltres voldríem, ho fan amb la llei de seguretat ciutadana, que és més dura. I això és un error, perquè és raonable que en temps de crisi i de grans dificultats hi hagi manifestacions i queixes.
En una manifestació, cal diferenciar què és una queixa i què és un aldarull. Jo crec que aquell dia, al voltant del parlament, hi havia totes dues coses. Hi havia la indignació i la reivindicació, que jo respecto i en part comparteixo, i hi havia l'aldarull. D'aquell dia, en podem treure moltes conclusions, i no tot es va fer bé. Veure el conseller d'Interior fer el signe de la victòria, quan resulta que els diputats no podien accedir amb normalitat al parlament, em sembla grotesc. Però allà es va intentar impedir el funcionament normal d'una institució democràtica. I si algú diu que no va passar res, les imatges el contradiuen. I no ho dic per la meva gavardina, tothom sap que vaig renunciar des del primer dia a qualsevol compensació i que no n'he volgut fer cap qüestió. A mi, la imatge que m'ha quedat gravada és la del diputat Josep Maria Llop, que és invident. El van acorralar, agredir i insultar, i van intentar fer mal al seu gos pigall. Va ser molt desagradable.
Amb el temps, les coses s'esmorteeixen, però fins i tot una part dels manifestants discrepava d'aquells actes. I jo no vincularia mai les persones que van provocar aldarulls amb el conjunt de la manifestació. Crec que la manifestació intentava posar en evidència una cosa que després ha estat realitat: que la crisi financera ha acabat essent una crisi amb unes repercussions socials terribles. Estic amb ells, i defensaré el seu dret de manifestar-se sempre i on convingui. Però els qui causen aldarulls… Els aldarulls són aldarulls encara que vagin a favor teu i no formen part de l'actuació democràtica. Tu et pots manifestar, però no pots intentar impedir que les persones que representen el poble de Catalunya accedeixin al parlament. I s'ha demostrat que el ple no podia començar perquè no hi havia quòrum. Això és la cosa més greu, que algú pensi que en comptes d'intentar canviar les majories per a no fer uns pressupostos antisocials es pot aturar com sigui el funcionament de les institucions escollides pel poble català per sufragi universal.
Montserrat Tura, ex-diputada
(Opinió recollida telefònicament per la redacció de VilaWeb.)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015