Opinió

 

1/72>

Aleix Sarri

30.12.2014

Europa al 2015: Grècia retorna a l’abisme?

Men?ame
 

Grècia torna a ser al centre de les mirades. Les eleccions s'avancen al 25 de gener i el fet que l'esquerra radical de Syriza pugui governar el país ha posat molta gent en estat d'alerta. La crisi de l'euro és a punt de renéixer allà on va començar?


És possible. Sóc de l'opinió que l'arribada de Syriza al govern pot fer perillar la continuïtat de Grècia a l'euro. Però una cosa és segura: tindrà conseqüències molt profundes per al futur d'Europa.


Què es trobaria Syriza si pugés al govern al febrer? Un endeutament total per valor de 322.000 milions d'euros, la desocupació al 26%, pagaments d'interessos pendents per valor d'uns 15.000 milions el 2015 (amb només 2.500 milions de coixí), un rescat europeu a punt d'acabar-se (s'acaba a final de febrer i a partir de llavors Grècia s'haurà de finançar als mercats) i (bona notícia!) un pressupost en superàvit abans de pagar interessos.


Alexis Tsipras (dirigent de Syriza) ja ha anunciat que no compliria cap condició de la 'troica' si arriba a primer ministre. El problema és que quan se li acabi el rescat li caldran entre 10.000 milions i 15.000 milions d'euros per a poder fer pagaments durant el 2015 i només els podrà demanar als mercats financers. Però els mercats desconfien de les polítiques de Syriza i, anticipant-ne l'arribada al poder, ja demanen un 8% d'interessos al govern grec, xifra que previsiblement augmentaria. La Grècia de Tsipras haurà de demanar un tercer rescat als socis europeus? Syriza podria suportar la carrega d'haver de demanar l'ajut de la 'troica'?


Mentrestant, l'economista en cap de Syriza es declara públicament marxista, i defensa que cal deixar de pagar més de la meitat del deute (reclamació principal de la formació). Però... a qui el deuen? A uns malvats especuladors que viuen a milers de quilòmetres d'aquí? No! El deuen als contribuents europeus, és a dir, a nosaltres.


Un 80% dels 322.000 milions d'euros, Grècia el deu a la resta de governs europeus i l'FMI. Així doncs, què vol dir l'economista en cap de Syriza quan reclama de no pagar la meitat del diner públic? Doncs que els contribuents europeus tinguin pèrdues equivalents a 120.000 milions d'euros. És poc? És molt? Perquè us en feu una idea, voldria dir que els contribuents catalans perdrien 'de facto' uns 2.000 milions d'euros (quasi la meitat de tot allò que ha calgut retallar aquests darrers anys).


Es va prometre que, amb els rescats, els contribuents dels altres països no tindrien pèrdues, i per això van ser acceptats. Si es perd un sol euro de diner públic, mai més no s'acceptarà de fer un préstec a un altre govern per evitar-ne la fallida, per molt europeu que sigui. Podem estar segurs que l'euroscepticisme es multiplicarà a països com ara Alemanya.


A més, perdonar més de 120.000 milions a Grècia no seria la fi de la història. Portugal, Irlanda (i qui sap si una Espanya governada per Podem) reclamarien, amb raó, el mateix tracte. De segur que als inversors privats tindrien pèrdues multimilionàries i fugirien en massa del deute públic d'alguns estats de l'eurozona, cosa que potser els menaria a la insolvència i tot. Es diria que els mercats 'ataquen' aquest país o l'altre, però voldríem que el nostre fons de pensions invertís en deute portuguès si sabéssim que Portugal vol deixar de pagar el deute que té?


Crec (i ho explico en el llibre 'La Unió Europea en perill') que a termini mitjà caldrà reestructurar el deute grec per a fer-lo viable, però la pregunta és: s'hi pot arribar sense trencar l'euro quan hi ha una gran confrontació política entremig?


La millor solució seria allargar els terminis de pagament fins a cinquanta anys de manera acordada. Possiblement fóra l'única solució possible. Però perquè sigui acceptable per als contribuents europeus, cal que a Atenes hi hagi un govern compromès amb una política de dèficit zero.


Per contra, si la resta d'Europa es negués (legítimament) a perdonar una part del deute grec, amb uns mercats financers poc disposats a fer cap préstec a un govern de Syriza i fent marxa enrere en les polítiques de contenció de despesa acomplertes fins ara, podrien perfectament dur Grècia fora de la zona euro i engegar una reacció en cadena que fes perillar la moneda i tot.


Veurem què passa aquests mesos, però, acostant la perspectiva, intueixo que una victòria de Syriza, que atiés la por dels mercats i retornés Grècia al centre de la crisi de l'euro, podria ser un incentiu perquè Rajoy avancés les eleccions amb un missatge claríssim contra Podem (la Syriza espanyola): o nosaltres o el caos.

Men?ame
 

Editorial