'Ens hauríem de menjar els torrons amb el reglament de primàries ja en marxa'

Compromís no és el Bloc, no és Iniciativa, no són els Verds, no són els adherits. És l'amalgama de tots. I és això que ha aconseguit il·lusionar molta població del País Valencià. Hem de mantenir-ho. Fer-ho visible en unes primàries és complicat. Una part important de la coalició, el Bloc, voldria unes primàries completament obertes. Les organitzacions més petites, com és comprensible, tenen por de perdre capacitat d'influència, i pretenen arribar a acords molt complexos. 

L'últim consell general és un reflex que això que fem és molt difícil. L'oposició al projecte de reglament va ser mínima, però passa que l'autoexigència d'aprovar-lo per dos terços és molt alta, precisament perquè lluitem perquè ningú no puga imposar res i hi haja un consens. Però això ha servit per a reflexionar si es pot millorar el reglament. 

Hi ha un entrebanc substancial, i és que les coalicions no fan eleccions primàries. En fan les organitzacions unitàries i, en tot cas, cadascun dels partits d'una coalició, que després arriben a un acord. Hem provat de fer una cosa més complexa: unes primàries de la coalició Compromís. Això implica moltes dificultats perquè es vol mantenir la representativitat de les organitzacions que la componen. Això que hem anomenat 'reserves de pluralitat' i que també es podria anomenar 'quotes'. 

El problema és que el temps passa molt de pressa, hi ha una certa urgència de començar a fer campanya. Però la marca Compromís és absolutament consolidada. Hi ha lideratges com el de Mònica Oltra, Joan Ribó o Enric Morera que són perfectament coneguts. És preferible fer bé les coses que no fer-les de pressa i malament. Així i tot, com més aviat puguem tancar el debat intern i mobilitzar la campanya, millor. 

Què hem de fer ara? Solucionar aquesta petita disfunció. Convèncer de manera generosa des de la direcció, si és possible, de fer alguna modificació del reglament. Veure quin és l'escull que podria modificar-se. Parlar amb els qui hi són contraris, fer una tasca de molta diplomàcia. No és tan difícil de solucionar. Es tracta d'actuar amb bona intenció, diplomàcia, diàleg i, si fos possible, com més prompte millor. 

Ens hauríem de menjar els torrons amb un reglament assumit i en marxa per poder-nos dedicar als nostres candidats. Tots els grups de Compromís som conscients que ens hi juguem molt i que no podem tancar això en fals. Hem de fer un esforç de flexibilitat. Perquè hem il·lusionat molta gent del País Valencià i hem de ser capaços de mantenir aquesta il·lusió.

Jordi Sebastià, eurodiputat de Compromís.
(Opinió recollida per telèfon) 

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Hem il·lusionat molta gent del País Valencià i hem de ser capaços de mantenir aquesta il·lusió.