Opinió
-
Barcelona Pirineus 2026: Els jocs de la fam per demà
Josep Garganté
26.07.2015
-
Un tanoca, dos vots
Lluís de Yzaguirre
26.07.2015
-
De Processos Constituents
Núria Jàvega
25.07.2015
-
Carta oberta a Felipe VI
Ramón Cotarelo
24.07.2015
-
Esperem no haver-ho de repetir més
Grup GELA
24.07.2015
-
Un procés democràtic paral·lel si l'estat impedeix la independència
Albert Bertrana
21.07.2015
-
La cançó de l'enfadosa
Carme Junyent
20.07.2015
-
Política lingüística per a un país en construcció
Ferran Suay
20.07.2015
-
Se'n diu democràcia
Joan Minguet
19.07.2015
-
La república catalana de Podem
Ramón Cotarelo
17.07.2015
-
L'hora d'Europa
Bernat Joan
12.07.2015
-
La pilota, com la música en valencià, és més viva que mai i alhora invisibilitzada
Lluís Planes
10.07.2015
-
Moviment d'Esquerres: xarnera i punt de trobada
Magda Casamitjana
09.07.2015
1/72>
Antonio Franco
05.01.2014
La tornada d'un Elx amb autoestima
Un quart de segle després, l'Elx torna al Camp Nou de Barcelona. Hi arriba convertit en un protagonista de l'actualització de la memòria històrica del que va ésser i de vegades continua essent el campionat de futbol espanyol perquè, poc després de tornar a primera divisió, va patir en les seves carns, davant el Reial Madrid, una de les agressions arbitrals més nítides que recorda la premsa esportiva internacional. L'Elx, en aquell partit, només es va arronsar quan el col·legiat (un tal Muñiz) es va deixar estar de punyetes i va tenir la descaradura de convertir-se en el jugador número dotze del Madrid i assenyalar un penal inexistent quan ja feia una pila de minuts que s'havia d'haver acabat el partit.
Però els il·licitans tambe remouen la memòria per qüestions més positives. Es fa difícil d'oblidar la glòria d'aquell equip modest que va pujar de tercera a primera en dues temporades i va situar en el mapa esportiu del primer nivell una ciutat que ni tan sols era ni és capital de província. Tanmateix, aquí queda el record d'un conjunt lluitador amb ratxes de joc preciosista d’alta qualitat malgrat haver-se reunit amb ben pocs calés, i que va saber mantenir-se en primera línia durant dues dècades gràcies a una curiosa mixtura de jugadors modests procedents del planter combinats amb una legió de futbolistes paraguaians de baixa cotització. En les hemeroteques queda el reconeixement al futbol magnífic que van brodar amb la samarreta de la franja verda homes com César (en la seva segona joventut), Lico, Vavá, Marcial, Asensi i els oriünds Romero, Re, Cardona, Trobbiani (que després seria campió del món amb l'Argentina) i Lezcano, personatges que les col·leccions de cromos van fer populars a tot Espanya.
A escala regional, la gràcia de l'Elx ha residit en certa manera en la competència que va fer en aquella etapa gloriosa dels anys 1960 i 1970 al gran equip veí, el València, aprofitant de vegades alguns dels seus veterans descartats com Antonio Fuertes, Iborra, Sòcrates i Guillot per teixir alineacions completíssimes amb les quals li va disputar renyides eliminatòries de Copa i el va superar moltes vegades en la classificacio final de la lliga, malgrat la diferència abismal de pressupost.
A escala estatal, l'Elx s'ha debatut trencat entre la gran influència del Reial Madrid en tota l'àrea alacantina (que era la caserna estiuenca del mític blanc Santiago Bernabéu) i que tenia suport hegemònic a la ciutat, i unes sòlides relacions reals del club local amb el Barça, destinació final de moltes de les figures il·licitanes (Re, Marcial i Asensi, en particular) i subministrador d'un bon nombre de cedits o traspassats que van donar molta glòria al club de les palmeres: allí va acabar la seva carrera el mític culer Eulogio Martínez; per allí va passar d'anada i de tornada Juan Carlos Heredia, i també a l'Elx van brillar alguns xicots vinculats al Barça com Alfonseda i Tito Vilanova.
Aquella bona etapa va acabar quan la fràgil economia de l'entitat va rebre la destralada de la crisi que va patir el calçat a la fi dels anys 1970 i el començament del 1980. Allò va posar fi a les ajudes directes d'una bona part dels empresaris del sector, que pagaven per fer de directius, i va implicar un important enfonsament de la recaptació del públic. Tot plegat, a més, va enxampar els il·licitans en plena etapa expansiva del club i els va agafar amb la despesa en massa de la construcció d'un nou i potser excessiu estadi ja començat.
L'Elx que arriba ara a Barcelona ha viscut més de dues dècades de purificació a segona B i segona A i, darrerament, amb unes quantes temporades de desgast al llindar de l'ascens, però sense aconseguir-lo. Però l'any passat va tenir una actuació rodona (líder de la primera jornada a l'última i amb un joc excel·lent) que va revitalitzar en profunditat l'entitat i va dissenyar un projecte actual molt interessant. Amb un jove entrenador, Fran Escribá, convertit en la gran figura del club, i assolint el risc que comporta de cara al futur la fragilitat de tenir en el primer equip un excessiu nombre de jugadors cedits per tercers, l'Elx desplega un bon futbol de conjunt. Establert a partir de molta solidesa defensiva, agrada per la qualitat de tres o quatre senyors futbolistes amb molt de valor individual: Carles Gil, que es prepara de cara a un futur sens dubte important al València (club que en té els drets federatius) o en qualsevol dels grans equips europeus; l'altre migcampista creatiu, Rubén Pérez; l'experimentat mitjapunta català Ferran Corominas, i el sòlid pivot defensiu que respon al cridaner sobrenom la 'Roca Sánchez', internacional colombià.
El problema més concret de l'Elx de cara a la permanència a primera és la seva escassa pegada golejadora, que ara intenta solucionar al mercat futbolístic d'hivern. Té menys punts dels merescuts precisament per la incapacitat de traduir en gols la superioritat mostrada en quatre o cinc partits concrets. Si resol aquesta qüestió podrà tornar a obrir una etapa estable al primer nivell del nostre futbol. I, a més, el seu actual president, José Sepulcre, l'altra peça clau de l'ascens, materialitza a poc a poc la interessant idea d'anar aglutinant al voltant del club de futbol el conjunt de la nombrosa activitat esportiva de primer nivell de l'àrea d'influència il·licitana, molt rica en clubs i associacions de tota mena d'entitats.
El rerefons de tot això és una important i cridanera recuperació de l'autoestima d'Elx, ciutat ara conscient de les seves possibilitats de competir i guanyar amb dignitat en el que és i no és el futbol. Hi ha en aquest esperit dels il·licitans un cert paral·lelisme amb la recuperació de l'autoestima general catalana produïda en bona part amb les espectaculars i reconegudes victòries del Barça de Pep Guardiola, un fenomen amb tanta profunditat social que pagarà la pena d'ampliar detalladament algun dia en la seva relació amb les il·lusions d'aconseguir un estat propi que comparteixen actualment molts, moltíssims, catalans.
Antonio Franco és periodista.
Sobre la seva relació amb l'Elx, podeu llegir aquest article.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015