Opinió

 

1/72>

Octavi Monsonís

15.02.2013

Octavi Monsonís: 'La sensació de viure en un estat feixista era total'

Vaig viure la major part de la meua carrera a l'institut Lluís Vives. Fins i tot vaig ser-ne director. Ara, quan va esclatar tot allò que s'ha anomenat la Primavera Valenciana jo ho vaig viure des de fora de l'ensenyament, perquè ja m'havia jubilat. Però també ho vaig viure de molt a prop perquè vaig anar uns quants dies a l'institut, vaig parlar-ne amb alumnes i professors, i vaig participar en les manifestacions dels estudiants. La sensació era de tornar quaranta anys enrere i viure de nou el franquisme. Per uns dies vaig tornar a tenir vint anys. Vaig tornar a córrer davant la policia. Era tan escandalós allò que passava i la gent estava tan astorada que encara ara em sembla increïble.


Penseu que els manifestants eren menors d'edat, que la delegada del govern espanyol va donar ordre de pegar-los, que la policia els va pegar, que el cap de la policia deia que eren enemics, etc. Com pot ser que el cap de la policia tracte d'enemics estudiants menors d'edat? Fins i tot van detenir i interrogar estudiants, cosa que és il·legal. Un estat feixista, la sensació de viure en un estat feixista era total. I marcava també els límits d'aquesta democracieta que tenim.


I què ha passat en un any? Res. I fa ràbia. Tots els protagonistes continuen al seu lloc. Paula Sánchez de León continua essent delegada del govern, ningú no ha pres en consideració ni tan sols de destituir-la; el ministre d'Interior continua igual; i el cap de la policia ha estat simplement traslladat, cosa que no és, ni de bon tros, una destitució. Les escoles continuen sense calefacció, en condicions precàries, pitjors que les de fa un any. I açò no s'ha acabat! Hi ha multes pendents, judicis, penes, etc. Ni tan sols han tingut la decència moral i democràtica de llevar les multes i aturar els processos.


He de dir també que, tot i que els ànims són molt encesos, les protestes s'han rebaixat molt. A mi em sap una mica de greu. Tot i que potser, com va passar, en qualsevol moment pot tornar a encendre's una espurna. Per això es fa el concert, per recordar que açò no s'ha acabat i per recollir fons per als judicis pendents.


 


Octavi Monsonís, escriptor, autor de 'Carrer de Pas'


(Opinió recollida via telefònica per la redacció de VilaWeb)

Editorial