Opinió
-
Barcelona Pirineus 2026: Els jocs de la fam per demà
Josep Garganté
26.07.2015
-
Un tanoca, dos vots
Lluís de Yzaguirre
26.07.2015
-
De Processos Constituents
Núria Jàvega
25.07.2015
-
Carta oberta a Felipe VI
Ramón Cotarelo
24.07.2015
-
Esperem no haver-ho de repetir més
Grup GELA
24.07.2015
-
Un procés democràtic paral·lel si l'estat impedeix la independència
Albert Bertrana
21.07.2015
-
La cançó de l'enfadosa
Carme Junyent
20.07.2015
-
Política lingüística per a un país en construcció
Ferran Suay
20.07.2015
-
Se'n diu democràcia
Joan Minguet
19.07.2015
-
La república catalana de Podem
Ramón Cotarelo
17.07.2015
-
L'hora d'Europa
Bernat Joan
12.07.2015
-
La pilota, com la música en valencià, és més viva que mai i alhora invisibilitzada
Lluís Planes
10.07.2015
-
Moviment d'Esquerres: xarnera i punt de trobada
Magda Casamitjana
09.07.2015
1/73>
Xavi Sarrià
02.01.2012
Xavi Sarrià: 'Un país lliure de persones lliures'
Per al 2012 desitge que raonem i sentim i actuem. Que l'entusiasme col·lectiu, com diu Galeano, ens demostre que viure val la pena. Que siguem capaços de capgirar aquest món governat per tecnòcrates arrogants que viuen d'arruïnar-lo. Que les misterioses agències per a les quals treballen perden tot poder de qualificar i classificar. Que la Terra no estiga en mans del G-20 sinó dels set mil milions de persones que l'habiten. Que els mercats tornen a ser aquells espais de vida i fruita i olors i crits i verdura dels nostres pobles i no un déu invisible i cruel que regeix els nostres destins. Que s'aplique la justícia contra la púrria d’emperadors locals que ens han dut on som i no contra els qui han sofert els seus deliris de grandesa. Que deixem de resistir i comencem a avançar. Que omplim els dies de revoltes quotidianes i senzilles. Que arribe el dia en què no haguem de batallar amb ungles i dents per defensar la nostra manera de ser i d’entendre el món. Que la nostra cultura no siga ni més ni menys sinó normal, com qualsevol altra. Que a les escoles d'arreu del país es continue sembrant i regant el català com a eina integradora i de futur. Que el nostre jovent continue creixent creatiu, valent i combatiu. Que els valencians tornem a veure TV3. Que salvem el que ens queda de territori i patrimoni. Que siguem capaços de construir alternatives socials i comunitàries i imaginatives. Que plantem cara a les retallades amb la tenacitat dels qui lluiten cada dia. Que la sort estiga de part dels oprimits i no dels opressors i que, en definitiva, el nostre esdevinga un país lliure de persones lliures en un món que no siga de ningú, sinó de totes i tots.
Ànim i coratge.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015