EL PER QUÈ DEL 3r CONGRÉSD'ESTUDIS COMARCALS

Els canvis de la comarca, l'adéu del món rural, l'allau de nous veïns i de tantes urbanitzacions, el creixent model urbà dels nostres pobles, la pèrdua, significativa i imparable, d'identitat, el nou regal d'una base de l'OTAN -la més gran d'Europa, assenyalen els experts-, i tantes coses com vulgueu afegir, demanden de fer una parada.

Una reflexió que explique i ens explique on anem, què volem, qui dissenya i programa el nostre futur i el nostre hàbitat.

Sens dubte que som en un moment clau: urbanistes, tecnòcrates, governs municipals, el govern valencià, constructors, i d'altres oficis igualment honrosos(!) preparen com serà el Camp de Túria d'avui, però també la comarca a deu o cinquanta anys vista.

El camí és irreversible. Allò que fem ara ja no tindrà una altra solució. Si aquesta és o no racional, sostenible, o desgraciada, serà la nostra solució. Pensada i programada per uns quants agents i variables atzaroses que influeixen, irremeiablement, per a tots els habitadors de la comarca.

Som a temps de la reflexió, del debat, de la proposta assenyada, de la crida al civisme, a la racionalitat dels que creuen que governen, de la denúncia, si cal, de l'oposició al caos. Tanmateix, per com veiem el percal, som a temps de poques coses més.

Fins i tot, potser que no som a temps de res. Com sempre. No és menys veritat que cal una resposta, que l'Institut ha de saber donar. Som això, al capdavall, estudiosos, investigadors, caminants, veïns, o compromesos d'aquesta comarca. Vam heretar l'esforç dels nostres iaios, perquè ells volien que, almenys nosaltres, sabérem respondre com cal, als abusos.

Entre tots, doncs, hem de presentar, si no una alternativa, una resposta a la gent que ens va llegar un Camp de Túria determinat, que ara malbaratem, sense excuses, a canvi d'una productivitat mal entesa, la ruïna de molts i la riquesa d'uns quants. Com, doncs, ens podem perdre aquesta cita, cívica i compromesa, que serà el 3r Congrés?»