Alierta Roja

Dimecres. Visc una de les conferències de premsa més intenses de la meva vida. Dins la tenda ocupada de Telefònica al carrer Portal de l'Àngel de Barcelona veig una cosa poc habitual: polítics enfrontant-se a una multinacional. La Telefòncia de César Alierta. És una cosa realment estranya, però allà ho tinc: tot de regidors de les ciutats de Barcelona, Badalona, Navàs, Cornellà, Badia, i altres poblacions, afirmant que si l'empresa Telefònica no deixa d'explotar els treballadors ells, des dels ajuntaments on ara manen, no els renovarien el contracte. No només això: els revocarien l'actual si la multinacional no dóna dos dies de festa, quaranta hores setmanals i un sou digne als treballadors.

De la conferència de premsa (vídeo) em quedo amb mil escenes, totes elles poderoses: crits dels treballadors en contra de CCOO i UGT, els  'sindicatos del poder' que els han abandonat; la història de seducció entre la CUP i els 'currantes' de Barna; el paper fermíssim d'ERC i Barcelona en Comú; Badalona, al costat de Barcelona; i l'absència total i absoluta del PSOE. Oh sí, finalment, sense el PSOE, una altra esquerra és possible. Però si m'he de quedar amb res, em quedo amb els crits de 'Visca la lluita de la classe obrera', en català, i 'Aquí està, la marea azul', en castellà, dels treballadors. Ells van convertir la conferència en un acte de força impressionant. D'imatge escullo aquesta: el guàrdia de seguretat sota el cartell 'Racó de pensar' que vaig veure a la botiga.

Dijous s'anuncia que l'alcalde Xavier Trias (CiU) no renovarà el contracte que tenia amb Telefònica. Aquesta feina queda pel següent consistori. Els contractes de la multinacional, doncs, pengen d'un fil si Colau i companyia compleixen la paraula. L'empresa, feliç no deu estar.

Divendres, la companyia, acorralada, va i aconsegueix que el jutge ordeni el desallotjament de la botiga. El centre d'operacions dels treballadors perilla. Doncs en una mostra de solidaritat preciosa centenars de persones s'hi presenten. Ada Colau (chapeau!) ho fa, acompanyada de les TV, i aconsegueix més pressió contra l'empresa. Només hores més tard Joan Tardà fa un espectacular discurs davant la tenda. Aquest vídeo, enregistrat pel sindicat CGT, val la pena de mirar. Te'n adones de la pressió que han fet els treballadors sobre els polítics. I de la força que pot arribar a tenir un triangle que va néixer diumenge passat: el món Colau, el d'ERC, i el de la CUP ben combinats.

Dissabte és el dia de la victòria. Els treballadors anuncien que Telefònica ha accedit a negociar. Suposo que tants ajuntaments, i tants partits en contra, era massa pressió. I suposo que sense PSOE i CCOO fent la feina bruta, tot costa més a la patronal. En fi, vaguistes i empresa es veuran a partir de dimarts, i per això els treballadors abandonen l'ocupació de la botiga. La vaga continua. Un cert somriure es dibuixa a la cara dels treballadors. Però tot pot quedar en no res, altra vegada, recorden molts altres. No seria la primera vegada que els cowboys no compleixen els papers signats amb els indis.

Diumenge: Un bon moment per a llegir-se la lletra petita del Compromís de les Escales. Aquest és el text signat pels regidors. I el text, queda clar, no només afecta Telefònica. 'Qualsevol altra empresa' que contracti els ajuntaments també han de donar dos dies de festa, 40 hores setmanals, i un sou digne. Poca broma. Això vol dir constructores, elèctriques, serveis de càtering, de restauració, d'il·luminació, etc. Quantes empreses que avui en dia contracten l'Ajuntament de Barcelona, o Badalona, compleixen aquestes condicions? Quantes del centenar d'alcaldies on ERC té majoria absoluta? I dels de la CUP? Tots aquests ajuntaments realment faran complir el Compromís de les Escales a totes les empreses? O només a Telefònica? 

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El Compromís de les Escales afecta qualsevol empresa, no només Telefònica.