Opinió
-
Podem: ahir, avui, demà
Bel Zaballa
18.03.2015
-
Qui té por de Podem?
Marta Rojals
17.03.2015
-
Hem de tornar a ser contagiosos
Joan-Lluís Lluís
16.03.2015
-
Parla amb la teva àvia
Andreu Barnils
15.03.2015
-
Repartir carnets d'independentista
Pere Cardús
13.03.2015
-
Cansats del va com va
Bel Zaballa
11.03.2015
-
Legal, lleig i injust
Marta Rojals
10.03.2015
-
Avorriments electorals
Oriol Izquierdo
09.03.2015
-
Els nens en mans dels capellans
Andreu Barnils
08.03.2015
-
Duran i Lleida té un pla per al 27-S
Pere Cardús
05.03.2015
-
Consultes ètiques a Gemma Galdón
Andreu Barnils
04.03.2015
-
Iniciativa com a metàfora
Marta Rojals
03.03.2015
-
Quina nació, al nord de Portbou?
Joan-Lluís Lluís
02.03.2015
Oriol Izquierdo
26.01.2015
Tornem a la granja d'Orwell?
Vaig trobar aclaridor com resumia el flamant secretari general de la formació a Barcelona, Marc Bertomeu, què és Podem: un mètode, deia. I per això, reblava, encara no tenen la resposta de moltes qüestions que els presenten: abans han d'analitzar-les, discutir-les i, així, formar-se'n una opinió i formalitzar-hi una proposta. Impecable. Massa. Perquè és difícil d'acceptar que no tinguin posició presa sobre res. Que encara no hagin discutit ni s'hagin pronunciat sobre gairebé cap dels temes clau. És clar que cal estudiar-se'ls bé. Però això tampoc no es fa des de la neutralitat que aparenten. Des de l'asèpsia. No: l'anàlisi i la discussió mateixes ja duen vernís ideològic. I és això que els màxims portaveus de Podem semblen voler dissimular. Parlen com si fossin tecnòcrates. Tan alternatius com us vulgueu creure, però purs tecnòcrates al capdavall.
Trobo sospitós que, d'aquesta manera, aspirin a presentar-se sense ni una lleu màcula d'ideologia. Com si tant els fos blanc com negre. Com si el color final del seu programa pogués desprendre's racionalment, naturalment, inevitablement, de l'estudi i la discussió. Això també és una mena de demagògia. Perquè construeix un discurs que sembla voler-se situar, a la fi, per damunt de la discussió mateix. Amb aparença de ciència. Encara que formalment l'articulin al voltant de decisions de l'assemblea. Ja som de ple en el populisme.
No vull dir res del to quasi-messiànic que Pablo Iglesias ha mostrat en el resum televisiu d'algun míting (és un record deformat o hi ha un tall de veu que comença: 'en verdad os digo…'?). Però sí de com sembla que els agrada presumir de formació universitària tot aparentant modèstia. Fixeu-vos-hi: ells no volen ser polítics com els que coneixem; ells són estudiants estudiosos disposats a analitzar amb rigor els problemes i proposar respostes no condicionades per l'statu quo. Ells apliquen el mètode. Són, en aquest sentit, modèlics. Gairebé uns escollits. Em fa l'efecte que de seguida veurem com pren cos una altra mena de casta…
Mentre feia tombs a aquest comentari m'ha anat tornant al cap la faula de George Orwell escrita en ple estalinisme: els animals van fer la revolució per alliberar-se del jou de l'home. Però no van trigar gaire a adonar-se que els porcs ocupaven el seu lloc i el jou es renovava… A propòsit de 'Animal Farm', Orwell va escriure: 'Si la llibertat vol dir res, és el dret de dir a la gent allò que no vol sentir.' Doncs com més va més tinc la impressió que Podem vigila molt, precisament, de no parlar amb llibertat. No fos cas que diguessin res que espantés el poble ampli, el vot del qual percacen. Amb aquest fer amaguen res, o només l'afany de poder? No ho sé, però dubto que així ens ajudin a ser gaire més lliures.
Ja veieu què sé de Podem: poca cosa. Me n'he fet una idea (idea, és clar, que estic disposat a qüestionar-me, sense manies, tant com els fets m'hi obliguin) a partir de les entrevistes a la ràdio a dos dels líders del partit, Iglesias i Bertomeu. I és des d'aquestes impressions que fa un parell d'articles els vaig adreçar, de passada, a propòsit de les conteses electorals que vénen, una guitza suau. Ara he mirat d'argumentar per què els veig tan demagògics i sectaris com bona part dels actors de l'antiga política. Ho he fet abans de saber fins a quin punt el resultat de les eleccions gregues d'ahir els permetrà d'estarrufar-se més encara. Sigui com vulgui, de segur que haurem de tornar a parlar de la puixant força protopolítica espanyola.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015