Ni èpica, ni moral

Els governs d'esquerres de Mallorca i de les Illes, igual que el de la Generalitat de dalt, no fan trempera (res a veure, per a entendre'ns, amb la campanya d'Obama, que ens ha tornat al discurs moral i a l'èpica dels horitzons utòpics). I tenir governs ensopits que només gestionen el dia a dia no seria cap mal, si nosaltres fóssim danesos o suïssos, ciutadans que són feliços amb polítics que es limiten a no rompre la inèrcia d'una bona administració i d'una presència lliure i normal del seu país dins el concert de les nacions. Però aquest no és el cas dels súbdits naturals de cap de les divisions administratives dels Països Catalans que, aclaparats per insuficiències materials i per una terrible crisi d'identitat, no tenim a la vista més que un horitzó de dependència ben sostenible.

Concretament, a Mallorca, els governs de la Comunitat i del Consell Insular no són gens hostils a la nostra cultura, però la seva gestió amorfa l'enterra de mica en mica amb la complicitat de les forces anomenades nacionalistes que, ben agombolades pels pressuposts públics, i puix que són d'esquerres, ni tan sols li han de cantar les absoltes.

El record de Nadal Batle serveix per mostrar les deficiències dels nostres governants: el malaguanyat rector no solament estimava la llengua, sinó que l’estimava 'desesperadament'. Aquesta és la qüestió. La de la llengua era, per ell, la batalla decisiva per al nostre país. En canvi, tant el president del govern, Francesc Antich, com la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, provenen del catalanisme cultural i polític, i no tenc cap mena de dubte sobre les seves conviccions en aquest aspecte, però aquestes conviccions no deuen ser prou fortes per a obligar-los a una acció de govern decidida i eficaç. L'elecció, per primera vegada, d'una castellanoparlant estricta com a portaveu del govern, la negativa, en el seu moment, a subvencionar les Escoles Bressola de Catalunya Nord, o l'eliminació de l'exigència d'un nivell suficient de català per a ocupar determinats càrrecs de l'administració, no són més que detalls (no compensats per cap gest positiu) que mostren la laxitud i la despreocupació dels governants mallorquins en l'estat agònic de la nostra llengua. I és que només des del reconeixement del caràcter essencialment immoral que té la desaparició d'una llengua es pot generar un discurs eficaç per a salvar-la.

Però el socialisme illenc no té, ni pot tenir, un discurs moral, i es limita a gestionar una regió d'Espanya que funciona, aparentment, sense cap problema especial. Sense descartar una possible amoralitat intrínseca, se m'acudeixen dos motius per a aquesta incapacitat. El primer és que el socialisme illenc no pot copiar el discurs del socialisme espanyol perquè aquest normalment aplica el to moral a competències que no tenen les autonomies: és el cas, per exemple, de l'acció hipotèticament benemèrita de l'exèrcit en missions de pau o humanitàries. El segon és que les consideracions d'aquesta mena que es poguessin fer des de qualsevol racó dels Països Catalans evidenciarien la profunda immoralitat de l'estat. El tema del finançament (i el dèficit fiscal inherent), que és fonamental, només pot ser tractat tècnicament, si no vols destapar la contradicció de pertànyer al partit dels depredadors espanyols. Curiosament, a la resta de l'estat, aquest àmbit, el del finançament autonòmic, és precisament considerat el més adient per a introduir consideracions morals: l'Extremadura modelada per Rodríguez Ibarra n'és un exemple paradigmàtic amb la seva apel·lació constant a la justícia, a l'equitat i a la solidaritat interregional.

En tot cas, cal reconèixer que el fet d'encapçalar governs de coalició no ajuda gens a fer visibles les prioritats, és a dir, els valors, que assumeixen els nostres líders socialistes: viuen amb el constrenyiment d'haver de satisfer les exigències ben poc idealistes que cada partit ha posat damunt la taula com a condició per a donar suport al president o presidenta (encara que no podem excloure que, si els valors no són visibles, és, simplement, perquè els líders no en tenen).

Però, sigui com sigui, com que en el pecat ja hi ha la penitència, la manca d'horitzó es tradueix en polítiques conservadores, completament estranyes a l'esperit transformador de l'esquerra. Paradoxalment, el programa modernitzador de les infrastructures de Matas fou allò que donà al PSOE l'oportunitat de generar un discurs moral quan s'oposà a la construcció del futur Hospital de Mallorca davant el monestir de la Real. Aquest afer mobilitzà moltes energies, però el PSOE ha desat les consideracions morals a l'armari dels impossibles tan aviat com ha pogut, i ara és aquest partit qui construeix l'hospital al solar elegit pel PP.

joan.mir@uib.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet