Opinió
-
Podem: ahir, avui, demà
Bel Zaballa
18.03.2015
-
Qui té por de Podem?
Marta Rojals
17.03.2015
-
Hem de tornar a ser contagiosos
Joan-Lluís Lluís
16.03.2015
-
Parla amb la teva àvia
Andreu Barnils
15.03.2015
-
Repartir carnets d'independentista
Pere Cardús
13.03.2015
-
Cansats del va com va
Bel Zaballa
11.03.2015
-
Legal, lleig i injust
Marta Rojals
10.03.2015
-
Avorriments electorals
Oriol Izquierdo
09.03.2015
-
Els nens en mans dels capellans
Andreu Barnils
08.03.2015
-
Duran i Lleida té un pla per al 27-S
Pere Cardús
05.03.2015
-
Consultes ètiques a Gemma Galdón
Andreu Barnils
04.03.2015
-
Iniciativa com a metàfora
Marta Rojals
03.03.2015
-
Quina nació, al nord de Portbou?
Joan-Lluís Lluís
02.03.2015
Andreu Barnils
05.01.2009
Carta als camells de l'Orient
Avui que és nit de tres reis, només de veure'm, riurà de plaer. Farà fred, molt de fred, i jo li escalfaré la maneta, fent-li de guant. L'infant, abrigadet, me l'enfilaré fins al pit i, ran de cor, el bressolaré donant-li escalfor sota la nit estelada. Avui que és nit de reis me l'asseuré a l'avantbraç, mirant-lo de fit a fit. El meu dit, llarg com sa cama, assenyalarà l'estrella amb més vida i llunyana de l'immens firmament. 'Petit, diré, avui no és nit de Reis, que és nit de Camells. Tu deixa que els altres adorin monarques i esperin en va. Nosaltres anem a rebre els Camells, més de fiar'.
Oblida els tres reis, que s'han adormit, com diu la cançó.
Avui, que és nit de camells, farem corrua. Victoriosos, pujarem relliscant dalt de les dunes i el nostre pas s'enfilarà sorra amunt, encalçant-hi els estels a través. Sorpresos, veurem, embadalits, com tresquen camells avançant pels voltants. Al pic de la duna, allà on tu veus el desert, eixam de mons formiguegen. Allà dins, hi buscarem la fosca dels marges on rebufen camells tardaners, baixant per tresqueres. Aquí començarem a anar bé, començarem a arribar. Aquests són els bons, aquest és el lloc. Fora els tres reis i visca els camells geperuts. Aquesta és la nit, i aquesta és la carta, la carta als camells de l'Orient:
Estimats camells, per al seu germanet, el Guillem, ha demanat el primer regal, una bateria que es toca de primer amb el 0 i després amb teclat. Per a son pare, un llibre de Shakespeare, sencer. Per a la cosina Mireia, una agenda molt grossa i per al Tete i la Irene un telèfon total. Per a sa mare, un curs, per a quan tingui temps lliure. Un DVD per al Xavi i l'Eulàlia, uns escacs per al Biel i la Marta, i un mapa del món per a l'àvia, que vol viatjar. Jo em demano un discurs de la Laurie Anderson sobre Israel que fa morir, i dic morir, de riure i una trujada total. Per a tu, petit Marc Barnils Parés, la foto de l'avi que mai no vas conèixer i, per a la Xon i el Nitus, la preciosa cançó del Camell de l'Orient, dels Manel, que deia a l'entrada.
Avui, que és nit de màgia, el clar de lluna ens guiarà fins a la planúria on campen, en plena llibertat, milers, desenes de milers, de camells en comunió. Ens aturarem a contemplar-los, admirats de l'espectacle. El viatge haurà pagat la pena. Satisfets, aclucarem els ulls i allà, dins la taca amb vida, oirem el bramul d'una bèstia que ens sona, d'una bèstia de trot familiar que s'apropa, amical. Serà el nostre camell, que vindrà coixejant, amb una cua de palla a la boca i les orelles caigudes. Serà vell, el camell i molt sàvia, la bèstia. Tan sàvia serà que arribarà amb les mans buides. Portarà, la nit de reis, zero regals, i les gepes seran buides de presents. Els camells, a diferència dels tres reis, no duen regals, infantó.
El nostre camell, mandrós, obrirà la boca per treure'n baf i discurs: 'No porto regals, que la carta que heu escrit ja inclou els presents. Tots són a dins, no busquis més. No esperis que compri.' Ja me'l conec, el camell, i el discurs que farà: 'Digueu adéu a l'era dels Reis, on els regals són paquets i costen diners. Puah! quina misèria.' Sí, ja me'l conec, el camell, que dirà allò de l'era camell i els regals gratuïts, que dirà allò dels camells travessant el forat d'una agulla i els rics de Jesús. Que dirà allò del lleó i del camell i del nen d'un tal Nietzsche. Que dirà i dirà fins a fer-nos ballar, de nit, a la vora de l'aigua. I llavors, els humans escampats en planúria, protegits per les gepes, sentiran la raó de part seva.
I, part enfora de la nit dels camells, només restarà, caiguda, neu en pols, capitalisme mal entès, de Corte Inglés i 'Loteria del Niño', la pura intempèrie. Caduca, antiga, passada, la nit de Reis morirà i, alhora, els seus regals que ocupen espai i costen diners. Uns autèntics paquets.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015