Opinió
-
Jean-Marc Rouillan, memòria viva
Xavier Montanyà
20.04.2004
-
El bon Rodolfo
Xavier Montanyà
05.04.2004
-
L’anul·lació legal del franquisme
Xavier Montanyà
23.03.2004
-
La llàgrima 'progre'
Xavier Montanyà
10.03.2004
-
Un respecte a Puig Antich
Xavier Montanyà
03.03.2004
<88/88
Xavi Sarrià
18.07.2014
'Libres e iguales'
Ja deveu saber la notícia. TVE va cometre un greu error en la crònica del judici dels divuit neonazis valencians de l'operació Panzer. Va identificar com a Guillem Agulló el seu assassí. I no tan sols això. Els responsables de la cadena pública primer es van limitar a rectificar per Twitter sense corregir-ho als informatius de la nit. Van haver de passar vint-i-quatre hores perquè accediren a admetre l'equívoc a la pantalla.
Si aquestes situacions no foren tan freqüents ens escandalitzarien. Però, per desgràcia, estem massa acostumats al menyspreu de l'estat espanyol. Ho va dir Feliu Ventura en una piulada i no puc estar-hi més d'acord. Què hauria passat si la víctima haguera estat una altra? Us imagineu que hagueren confós els noms en una situació diferent? No cal dir que hauria estat motiu de grans titulars, tema estrella de tertúlies i fins i tot hauria causat alguna dimissió. Però ja sabeu, en aquest estat hi ha ciutadans de primera i de segona. No és cap novetat.
El mateix menyspreu explica per què TVE no parla mai, per exemple, de la violència feixista a casa nostra. Ni tampoc de les mobilitzacions periòdiques en defensa dels nostres drets. Ni de cap esdeveniment cultural que no siga en castellà. És clar que la didàctica sobre la diversitat lingüística i cultural l'haurien de començar a les escoles. Però a ells ja els va bé. Perquè el seu model d'estat es recolza en la negació de l'altre. A nosaltres, mentrestant, ens empenyen a encaixar les humiliacions. A normalitzar la resignació. A acostumar-nos a conviure amb el menyspreu institucionalitzat que permet que alguns reclamen el seu dret de trepitjar els nostres. Això sí, sempre emparats per la sagrada constitució. 'Libres e iguales', se'n diu ara. 'Una, Grande y Libre', se'n va dir durant durant molts anys.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015