Opinió
-
Jean-Marc Rouillan, memòria viva
Xavier Montanyà
20.04.2004
-
El bon Rodolfo
Xavier Montanyà
05.04.2004
-
L’anul·lació legal del franquisme
Xavier Montanyà
23.03.2004
-
La llàgrima 'progre'
Xavier Montanyà
10.03.2004
-
Un respecte a Puig Antich
Xavier Montanyà
03.03.2004
<88/88
Maria Antònia Oliver
12.01.2007
Talaiots
Aquestes festes passades vaig voler visitar Ses Païsses, d'Artà, però no fou possible perquè els qui en tenen cura feien vacances. Vaig decidir, idò, anar a Capocorp Vell, que es troba a la marina de Llucmajor. Cada any faig una passada i m'atur a un talaiot o a un poblat talaiòtic per recordar els meus ancestres, els gegants.
Un talaiot és un monument megalític prehistòric de planta rodona o quadrada, de pedra seca, ciclòpia, que agafa el nom popular de talaia (els pagesos antics en deien talaiot, una mica despectivament, perquè eren grans torres plenes d'esbarzers que els feien nosa a l'hora de roturar la terra), i científicament s'ha adoptat aquest nom per anomenar la civilització indígena que hi havia a Mallorca i Menorca mil anys abans de la nostra era. A Menorca n'hi ha un munt (navetes, taules, etc.) que es poden visitar, uns més fàcilment que uns altres. A Mallorca també n'hi ha un munt, no tan fàcilment visitables perquè, o bé no són senyalitzats, o bé l'amo de la terra on hi ha un talaiot no t'hi deixa passar, o bé qui se'n cuida fa vacances en plenes festes de Nadal, o bé ningú no sap (o no vol saber) que allà hi ha unes pedres que poden ser un monument de la cultura talaiòtica. No hi ha, ni a Mallorca ni a Menorca, cap ruta talaiòtica. De no haver-hi, no hi ha ni diners per fer les excavacions pertinents ni interès institucional perquè hi siguin. Algun estiu s'han dedicat quatre duros a desembarassar una mica S'Hospitalet Vell, un poblat a prop de Manacor, o Capocorb, però els duros s'acaben i torna la desídia i el desconeixement.
M'agraden els talaiots, i tots els amics que he duit a veure'ls han quedat impressionats, i m'han creguda, encara que no sigui vera, quan els he dit que eren fets per gegants de l'antigor. I m'han dit: llàstima que els gegants d'ara només serveixin per fer blocs de pisos, adossats i autopistes.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015