Els caníbals som els blancs

Leopold S. Senghor citava sovint el pensament d’un vell savi del Senegal: 'Els caníbals són els blancs, perquè no respecten la vida'. És una frase que sempre m’ha fet pensar. Resumeix la superficialitat de les idees que tenim els occidentals dels africans i la seva cultura, el nostre menyspreu, i és una crítica fulminant de la nostra actitud prepotent, inculta, colonial, destructiva, envaïdora. És el desemmascarament del nostre doble llenguatge. Últim exemple: un banc nord-americà ha estat investigat per haver col·laborat amb Augusto Pinochet i Teodoro Obiang Nguema a netejar diner negre, per corrupció i malversació de fons públic. A Xile ja han sorgit demandes jdudicials contra l’ex-dictador. A Guinea no poden fer-ho. Obiang mana d'una manera omnipotent. No obstant això, Espanya ignora el fet i continua col·laborant amb un dels règims més sanguinaris i corruptes de l’Àfrica Occidental, únicament per poder treure beneficis del petroli o dels negocis que se'n deriven. L'Irac ha de ser una democràcia. La Guinea Equatorial, no cal.

'Àfrica continua essent una civilització desconeguda a Europa. Sabem coses de la sida, de les dictadures, de la misèria que passen els africans, i que ballen bé. Però, de la profunditat del seus pensaments, no en sabem res'. Ho deia el director teatral Peter Brook, amb motiu de la representació a Barcelona de l’obra 'Tierno Bokar', una meravella de text i de representació, basada en els pensaments de Tierno Bokar, el savi de Bandiaghara (Mali), glossats pel seu deixeble i escriptor Amadou Hampâté Bâ. És un compendi de literatura oral sobre filosofia, política, religió i costums, basat en el respecte a les idees d'altri, contra les veritats absolutes, tant religioses com polítiques, de crítica de la barbàrie colonial, primitiva, manipuladora i troglodita, comparada amb els pensaments profunds i tolerants del vell savi, sempre obert al dubte, al qüestionament dels dogmes i a la reflexió permanent, harmònica, entre l’home i el món. És molt allò que podem aprendre de les cultures africanes. Principalment perquè ens poden servir de mirall dels nostres tòpics, de reflex de la curtedat de mires dels nostres interessos i de la manipulació constant que fem dels valors humans més essencials. L’exagerada i interessada demonització de l’islam pels sectors més conservadors dels EUA es va estenent sense rigor, unificant, homogeneïtzant, falsejant la veritat. 'Hi ha la meva veritat, la teva veritat, i la Veritat', deia Tierno Bokar, a principi del segle passat. I encara: 'Personalment, tan sols m’entusiasma la lluita que té per finalitat de vèncer els nostres propis defectes. És una lluita que, malauradament, no té res a veure amb la guerra declarada pels fills d’Adam en nom d’un Déu que asseguren que estimen; cosa no certa, perquè, si ho fos, no destruirien una part de la seva obra'.

Al final de la representació, no toca més remei que tornar a la realitat. En aquell moment tan pesat que tothom vol sortir primer, vaig sentir casualment els comentaris d’alguns espectadors: 'això sembla els pastorets' i 'els negres fan missa'… Potser s’havien ensopit pequè no hi havia balls ètnics, ni menjars exòtics… Això, cal sumar-ho a la incomoditat que provoca el riure fàcil, que en determinats moments esclatava de forma còmplice amb frases com 'els excrements dels blancs també són negres'. Si fos un acudit, no hauria pogut ser més dolent, però vés a saber si no ens pensem que hem de ser condescents amb els acudits africans perquè deuen ser dolents de mena. I és que anem molt bufats.

Un anècdota. Abans de l’obra vaig visitar alguns dels bars que hi ha pels voltants del Mercat de les Flors. Un parell de vegades va passar un individu de cabells blancs despentinats, no gaire ben vestit, que parlava sol en francès i gesticulava, amb els ulls molt badats, davant la sorpresa de la gent. Semblava foll. La gent se’l mirava i feia cara de 'pobre home'. Era blanc. Quan va començar la representació vaig veure amb sorpresa que era l’actor que feia de governador colonial i papers similars. Un hora abans, assajava, simplement.

xavier.montanya@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet