George Orwell i els porcs

Per explicar de què tracta 'Homenatge a Catalunya' de George Orwell, la cosa més fàcil és dir això: 'Homenatge a Catalunya' és la cara B de la novel·la 'Animal Farm'. Totes dues obres diuen exactament el mateix. Això sí, l'una ho explica en forma de novel·la, mentre que l'altra és una obra de no-ficció.

Recordem, per un paràgraf, l'argument de la novel·la de ficció. 'Animal Farm' ('La rebel·lió dels animals' n'és la traducció al català) va d'una granja d'animals controlada per Mister Jones, el malvat granger que assassina i explota els animals fins a l'extenuació. A la granja, per sort, hi ha un vell porc molt savi, Old Major, que esperona els animals a fer la revolució. Lamentablement, Old Major es mor. El reemplacen dos porcs, Napoleon i Snow Ball, i aquests lideren la victoriosa revolució. Fan fora el tirà i per fi la granja d'animals viurà uns dies feliços. Tots els animals treballaran amb els mateixos drets i deures perquè és una granja sense amos! De mica en mica, però, el malvat Napoleon controla la situació, mata el seu rival Snow Ball i esclavitza la resta d'animals que descobreixen, horroritzats, que si abans eren tiranitzats per humans, ara els tirans són porcs.

'Homenatge a Catalunya' és la versió històrica d'això. Perquè és exactament això que va passar a Catalunya durant la guerra dels Tres Anys (1936-1939), la mal anomenada 'guerra civil'. Orwell va veure, i va explicar, com els porcs ens traïen mentre badàvem lluitant contra Mister Jones (el general Franco). Els nostres porcs traïdors van ser els estalinistes espanyols, els catalans (n'hi ha per a sucar-hi pa, en aquest PSUC) i tota la colla d'estalinistes russos que van venir a aixafar-nos la revolució a la granja. Els protagonistes de 'Homenatge a Catalunya' són els animals perseguits pel malvat Mister Jones i traïts pel porc de Stalin.

Orwell va viure la guerra, sobretot, envoltat de catalans: 'Apart from myself there was only one Englishman at the barracks, and nobody even among the officers spoke a word of French. Things were not made easier for me by the fact that when my companions spoke to one another they generally spoke in Catalan. The only way I could get along was to carry everywhere a small dictionary which I whipped out of my pocket in moments of crisis.' Les paraules que dedica als obrers catalans són dolces, boniques, per mi commovedores. 'I defy anyone to be thrown as I was among the Spanish working class –I ought perhaps to say the Catalan working class, for apart from a few Aragonese and Andalusians I mixed only with Catalans– and not be struck by their essential decency; above all, their straightforwardness and generosity.'

Avui fa setanta-cinc anys de la publicació d'aquest gran llibre. I ara correm-hi tots a celebrar-ho. Sí, no fos cas que ens passés per alt. Però la veritat és que el maltractament que ha sofert l'autor anglès a casa nostra ha estat descomunal. Per començar, la seva obra. Voleu creure que no va ser fins l'any 2006 que el llibre no es va editar sencer en català? El llibre, certament, s'havia publicat abans, però era la versió parcial i censurada pel franquisme (els censors van eliminar-ne les parts crítiques amb Mister Jones, vull dir Mister Franco). I així anàvem l'any 2006. Feia trenta anys que el dictador s'havia mort i el llibre que circulava era la versió censurada. Vam tardar una mica, no, a tenir l'obra completa? En fi, deuen ser coses del Destino. El cas espanyol encara és pitjor. La versió en castellà no censurada va arribar l'any 2003 però el paios, amb tota la barra, hi afegeixen cartes i documents d'Orwell sobre la guerra. Les afegeixen al final del llibre i no se'ls acut res més que titular el conjunt... Orwell en España. Espectacular. 

Després, és clar, hi ha l'afer de la plaça de George Orwell a Barcelona. Hauria de ser prohibit que una plaça que duu el nom del creador de 'Big Brother' estigui sota control de càmeres de videovigilància les vint-i-quatre hores del dia. Diria. Doncs això fem a Barcelona. En fi, també és culpa de la ciutadania, culpa nostra, per no haver-nos dedicat sistemàticament a desmuntar les càmeres de videovigilància de la plaça de George Orwell. Jo crec que per això els barcelonins en diem la plaça del Tripi. Ens neguem a embrutar el nom d'Orwell amb les pràctiques estalinistes que ell denunciava i que la democràcia ha adoptat: enregistrar-nos per l'esquena, sense permís; espiar, saber els nostres moviments. 

No puc acabar l'article de George Orwell sense esmentar Víctor Alba, un dels homes amb qui va conviure Orwell durant la guerra. De fet, va ser-li el guia, perquè Alba dominava idiomes. Víctor Alba ha estat un home molt important i, quan es va morir, el diari The Guardian en va publicar l'obituari. Alba, com Orwell, va ser dels qui van veure com els porcs traïen la resta d'animals i, liderats per Stalin, no paraven de matar els animals de la granja. Stalin, sobretot, s'havia obsedit amb Trotski, el més influent dels comunistes enfrontats a la dictadura soviètica. Finalment Trotski va ser assassinat a Mèxic per un tal Jacques Monard, estalinista que es feia passar per diplomàtic belga. Ningú no en sabia dir, però, la identitat real. Anys van passar. Va ser el periodista Víctor Alba qui va ajudar a descobrir, des de les pàgines de la revista Excelsior mexicana, l'autèntica identitat de Jacques Monard. Jaques Monard es deia Ramon Mercader, havia nascut a Barcelona i era fill de català i cubana. El català que va matar Trotski ho va fer amb l'arma més catalana de totes: el piolet. A cops de piolet, nen. Què bèstia, Déu meu. L'estalinista Ramon Mercader, per cert, era militant del PSUC.

Vull dir que Orwell, i Alba, no únicament van explicar els catalans a la resta del món. Ens va explicar a nosaltres mateixos perquè expliquen com ningú la lluita entre revolucionaris, contrarevolucionaris i Mister Jones que tant ens defineix.

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Avui se celebren setanta-cinc anys de la publicació d'Homenatge a Catalunya