Opinió

 

<86/88>

Martí Estruch Axmacher

06.03.2006

Ciutadans de Catalunya. Ja són aquí!

Dissabte al matí em trobo un full de propaganda enganxat al parabrisa del cotxe. Ja hi tornem a ser: uns altres incívics! Sóc a punt de trucar l'alcalde Clos per denunciar la infracció de la seva ordenança, quan unes lletres vermelles atrauen la meva atenció: 'Neix el teu partit'. Ep, potser sí! En aquesta època de decepcions continuades i de desorientació política, no s'hi val a badar ni a perdre oportunitats. Resulta que el meu partit es diu 'Ciutadans de Catalunya'. Suposo que Tarradellas, és a dir: els seus hereus, en rebran la part corresponent en concepte de drets d'autor.

El full m'informa que 'les veus de la pluralitat' que presentaran la cosa (el meu partit) al Teatre Tívoli de Barcelona són Albert Boadella, Francesc de Carreras i Arcadi Espada. Sincerament, perquè la pluralitat sigui completa, hi trobo a faltar la Gotzone Mora, el Fèlix de Azúa i en Vidal Quadras. Després m'assabento que Fernando Savater sí que ha participat en la festa i em quedo més tranquil, si més no per això de la pluralitat.

Intrigat, consulto la plana web que m'indica l'incívic full volant (per als malpensats, aclariré que el full també és plural i, per tant, bilingüe, amb una versió al revers en correcte espanyol). A internet tinc ocasió de llegir el segon manifest de Ciutadans de Catalunya (vaja, m'he perdut el primer), que comença declarant que 'Catalunya s'ha tornat inhòspita per als que no són nacionalistes'. Tenint en compte que per als que sí que ens en considerem, de nacionalistes, el país tampoc no acaba de ser el que voldríem, caldrà concloure que, a Catalunya, no hi ha ningú que s'hi trobi bé del tot!

A mesura que avança, el segon manifest s'anima i reclama la fi del 'monopoli nacionalista de l'espai públic' i del 'control ideològic del nacionalisme sobre els mitjans de comunicació'. Apago l'ordinador i surto corrents a comprar la premsa escrita del dia, convençut que alguna cosa grossa m'ha passat per alt i disposat a descobrir el dimoni amb barretina darrere l'editorial d'El País. Mentre vaig cap al quiosc, m'imagino la campanya del 'Boadella for president'. Serà divertit. Jordi Pujol va demostrar ser molt millor actor que no pas Boadella, potser aquest resultarà ser un gran polític...

Editorial