Europa contra Europa

La nostàlgia potser sigui un error. Però l’amnèsia és un crim intel·lectual. L’amnèsia sistemàtica que veiem aplicar constantment als governants en detriment d’uns drets col·lectius, per protegir els seus, de classe. L’amnèsia és l’absolució del present. Mans lliures per actuar en contra del que deien que defensaven. Mans lliures per a esquivar els drets de la majoria, en benefici del de les minories que, de sempre, han ostentat el poder. L’amnèsia que, per exemple, gasta el President Artur quan oblida qui és el PP, de quina dictadura vé, els obstacles que ha posat a l’avenç democràtic i a la investigació del passat. El PP que segurament ara absoldrà per sempre més el règim franquista. Serà aquell sistema autoritari, com d’altres a l’època, que va contribuir a la modernització d’Espanya, segurament. El passat? Què pesat! Què dic jo, ara? Ells mai no parlen d’allò que no mengen. Bé, com sabeu, el passat els importa poc als convergents i als cristians que porten de la maneta, a no ser que es tracti de l’origen del mite del caganer de pessebre, o de l’inventor de la tenora. Diu Mas que no vol un país de pandereta. Si la pandereta són ells! Jo no oblido, per exemple, que el gran Pujol, ja jubilat, quan es creava el Memorial Democràtic, aquest que ara estan desmuntant, va dir que la Generalitat havia de demanar perdó per l’actuació del Govern català l’any 1936. Sí. No ho recordeu? Perdó. Hem de demanar perdó perquè els nostres avantpassats es van defensar. Potser per això el seu tibat i autoritari deixeble oblida que el PP va dur l’Estatut al Tribunal Constitucional fa quatre dies. Potser per això s’ha tret de la màniga la pastanaga del referèndum del peix al cove al quadrat. Vergonyós. Bé, no volia parlar de Catalunya, però, de vegades, m’ho faig a sobre.

D’Europa, volia parlar. Si moltes de les claus del present estan en el passat, una bona anàlisi del passat europeu pot ser interessant avui. L’historiador Julián Casanova té un llibre que val la pena: “Europa contra Europa” (1914-1945), Editorial Crítica, 2011. La Primera Guerra Mundial és la línia divisòria del segle XX. Amb l’explosió de la vella Europa i l’enfonsament dels imperis monàrquics, sorgeixen les repúbliques democràtiques, la revolució bolxevic, el comunisme i el feixisme. La ruptura és molt violenta, i marcarà, fins la fi de la Segona Guerra Mundial, trenta anys d’inestabilitat, guerres, massacres, genocidis, revolucions contrarevolucions, migracions i exilis. Una llarga crisi que va ocasionar –aviat està dit- vuitanta milions de morts.

Va ser, segons ell, un temps de barbàrie moral, de terror sense límits. En relacionar els conflictes de tots els països, fa més comprensible aquell període, a la vegada que en subratlla fets clau, sovint oblidats. Hi ha brillantor de conceptes, i precisió d’anàlisi, sumades a una habilitat narrativa poc habitual entre historiadors. “Desprèn saviesa i mestratge literari per tots cantons. És una gesta de la qual tot historiador internacional se’n sentiria orgullós”, ha escrit Paul Preston.

L’autor parteix de dues imatges molt potents per a emmarcar l’anàlisi: l’assassinat, el 1918, del dèspota tradicional, el Tsar Nicolau II i la seva família; i el suïcidi d’Adolf Hitler, el 1945, el dèspota modern, producte de la mateixa guerra que va acabar amb els Romanov. Entre tots dos fets, Casanova ordena rigorosament els esdeveniments i estableix connexions transeuropees, aportant idees com, per exemple, que la revolució d’Octubre no va ser tant una revolució obrera organitzada, com una fallida d’autoritat. O que a l’estat espanyol va haver-hi una guerra civil europea. No va ser només un combat entre feixisme i democràcia. Van haver-hi diverses guerres: militar, de classes, de religió, sobre el concepte de pàtria, i d’idees. Per això molta gent d’arreu del món s’hi va sentir involucrada. Va ser, segons ell, “un episodi d’una guerra civil europea que va acabar el 1945”.

xavier.montanya@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

'Moltes de les claus del present estan en el passat, una bona anàlisia del passat europeu pot ser interessant avui. L’historiador Julián Casanova té un llibre que val la pena: “Europa contra Europa” (1914-1945), Editorial Crítica, 2011. La Primera Guerra Mundial és la línia divisòria del segle XX'.

'L’autor parteix de dues imatges molt potents per a emmarcar l’anàlisi: l’assassinat, el 1918, del dèspota tradicional, el Tsar Nicolau II i la seva família; i el suïcidi d’Adolf Hitler, el 1945, el dèspota modern, producte de la mateixa guerra que va acabar amb els Romanov'.