Opinió
-
Sabrem dir no?
Julià de Jòdar
24.04.2006
-
Bons Nois
Andreu Barnils
20.04.2006
-
A Fraga
Mercè Ibarz
19.04.2006
-
Catalunya i Euskadi, miralls i miratges
Martí Estruch Axmacher
18.04.2006
-
El vídeo del 22 de març
Mercè Ibarz
24.03.2006
-
Tornen els vuitanta
Martí Estruch Axmacher
20.03.2006
-
Mònica Sabata
Mercè Ibarz
15.03.2006
-
Fesomies polítiques
Joan Mir
08.03.2006
-
Ciutadans de Catalunya. Ja són aquí!
Martí Estruch Axmacher
06.03.2006
-
Les desercions de l’esquerra
Joan Mir
23.02.2006
-
Barça i Chelsea
Jordi Borda
22.02.2006
-
Prada a la Universitat
Joan Mir
21.02.2006
-
Mentides i drets
Francesc Ferrer i Gironès
18.02.2006
Jordi Borda
15.05.2007
París-Liverpool-Getafe
No ha passat ni un any entre la glòria de París i la vergonya de Getafe. Dijous és 17 de maig i ja resten pocs dubtes que hi ha en marxa un nou procés d’autodestrucció, tan característic de la història del Barça. Què poc que ens duren els cicles guanyadors! Heus ací una humil aproximació al possible origen dels mals.
Hi ha consens. Tothom apunta als jugadors. Sortides nocturnes, actes comercials el mateix dia de partits importants, greus insults a l’entrenador en públic sense resposta disciplinària… Aquesta tesi (insisteixo, la que mantenen pràcticament tots els opinadors) responsabilitza també Frank Rijkaard d'haver perdut el control del vestidor. L’autogestió que ha instal·lat per a portar el grup se li ha escapat de les mans. Llibertat a la vida privada en canvi de responsabilitat al camp i al vestidor sembla avui un model esgotat des d’una tarda de rauxa africana a Vilafranca del Penedès.
I la institució? Des del meu punt de vista és on hem d’anar a buscar l’arrel del problema. Ningú, ni Laporta ni Begiristian, no ha estat capaç d’aturar la dinàmica galàctica en què entrava un sector important de l’equip. Els desigs de la majoria de jugadors (m’ha costat no parlar de capricis) han semblat més vinculants per a l’estructura de l’entitat que no les decisions de la junta directiva. I mentrestant, les set competicions han anat passant com un molest peatge setmanal per gaudir dels avantatges de viure a l’equip que havia d'arrasar sense problemes. La sensació que la gent té des de fora el búnker en què s’ha convertit físicament el vestidor és que ningú no ha estat capaç d’imposar el sentir del club i de desfer la bombolla viciada.
El futur és incert. La via a seguir, no. Diumenge a la tarda, mentre un equip resignat a perdre la lliga empatava amb el Betis, el Barça d’hoquei patins guanyava la novena lliga consecutiva. Aquests no s’han cansat de guanyar.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015