Opinió
-
L’autonomia llur
Joan Mir
26.06.2006
-
Orfes, un any més
Martí Estruch Axmacher
21.06.2006
-
Engrunes de pastisset
Julià de Jòdar
20.06.2006
-
Correos forever
Martí Estruch Axmacher
09.06.2006
-
Vida privada
Mercè Ibarz
29.05.2006
-
L´últim obstacle
Julià de Jòdar
25.05.2006
-
Violentíssim serà el goig de les nits
Andreu Barnils
23.05.2006
-
El pa i l'estatut, els volem sencers
Martí Estruch Axmacher
18.05.2006
-
La italianització de Catalunya
Joan Mir
16.05.2006
-
Gent al museu
Mercè Ibarz
05.05.2006
-
Què us fa por, demòcrates de talla única?
Julià de Jòdar
04.05.2006
-
El Barça somrient
Jaume Subirana
27.04.2006
-
Diguem no
Martí Estruch Axmacher
25.04.2006
Marta Rojals
05.05.2015
El factor 'desindependitzador'
Un diari dependentista va fer una enquesta per animar els seus, i li va sortir un formatge d'un 47,9% a favor de la dependència i un 43,7% en contra. En un any i escaig, els resultats s'havien capgirat. Quan saltava el titular, uns quants nusos de corbata es van afluixar: nena, truca'm a casa que no m'esperin per sopar. En cosa de minuts, però, tot de periodistes i analistes ja desmuntaven el formatge: mentre no vulgueu comptar vots en un referèndum no podem comptar vots de cap referèndum; per tant, us tornem el resultat segons les regles: en el pitjor dels casos, suma del bloc sobiranista igual a 71 escons, majoria absoluta al parlament i cap a casa.
Doncs bé, com que el diari sabia que algú faria la suma, perquè avui dia el més ximple té calculadora al mòbil, es va curar en salut introduint, subtilment, unes regles diferents. Resultat en titulars (les majúscules són meues): 'Els catalans EXIGEIXEN una majoria de DOS TERÇOS del parlament per iniciar el procés.' Com? Qui? Des de quan?
Quina jugada. De la mateixa manera que Duran i Herrera van aconseguir neutralitzar la pregunta-binària-universalment-reconeguda de sí o no dividint-la pel factor 'desindependitzador' del 'sí-però-no-però-no-però-sí', tenim que algú ha introduït el factor 'desindependitzador' dels dos terços, fent que la majoria-absoluta-universalment-reconeguda, de cop i volta, no sigui igual d'absoluta per a Catalunya, perquè així ho troben, ja que els ho pregunten, la majoria dels enquestats. Vegem com va en el paràgraf següent:
Que tens una majoria que no et convé? Doncs en busques una altra. A l'enquesta la van trobar així (les majúscules també són meues): 'QUINA MAJORIA HAURIA DE TENIR el parlament per a començar a negociar un procés independentista?' I a continuació s'oferia al pacient enquestat un parell d'opcions somnolents (blablablà de la meitat més un dels diputats que tal i tal, blablablà de més de la meitat dels vots emesos en tal i tal) i la resposta lluminosa com un sol: 'Una MAJORIA REFORÇADA de dos terços, COM ES REQUEREIX per reformar l'estatut.' Si fos un examen tipus test, qui dubtaria que la tercera és la bona? Titu, que diu 'majoria reforçada' i 'com es requereix': blanc i en ampolla, neng!
Malgrat l'emoció, aquestes ratlles només són impressions d'una passavolant. Qui estigui interessat en anàlisis i dades rigoroses sobre l'enquesta en trobarà moltes molt fàcilment. Aquí només afegirem que si fa un any els prohibicionistes trobaven que un 47% 'pro-indepe' era insuficient per a canviar l'estatus, ara un 47% en contra també és insuficient per a mantenir-lo. Tret que, en la pròxima enquesta, s'empesquin una pregunta 'desindependitzadora' com ara: 'Quin tant per cent hauria de tenir el 47% separatista per a igualar el 47% moderat a favor del seny dins el marc de la legalitat, de la UE, de la constitució i beneït per la comunitat internacional?' No et vulguis trobar, en aquesta conjuntura, un espanyolista que hagi de respondre què pesa més, un quilo de plom o un quilo de palla.
Potser aquesta visió pròpia de la matemàtica que tenen els dependentistes explica els missatges diferents que va emetre el diari segons si es tractava de la seua versió castellana o catalana, ja fos de 'pay-per-view', o de 'view' sense 'pay'. Recordem que entre els seus lectors hi ha els que en compren els exemplars, i els que els perceben de franc a la universitat o se'ls troben al seient del tren, per si se'ls han descuidat a casa. I ara sí, anem al missatge, que en castellà deia: 'El bloc sobiranista CONTINUA ESTABLE amb el 47% dels vots', i en català: 'El bloc sobiranista BAIXA i tindria el 47% del vot'. El Coco de Barri Sèsam ho tindria pelut per a explicar que una mateixa xifra pot romandre igual i baixar alhora, segons la necessitat d'esperonar o de desanimar el receptor. I és que, quan la matemàtica es converteix en opinió, tot és possible, tot es pot fer i tot es pot desfer. Vejam quins factors 'desindependitzadors' ens esperen, d'aquí al setembre, de part dels successius enquestadors.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015