Postal de Menorca

Aquest any arribem a Menorca gràcies a la globalització: el vaixell de Baleària que ens hi porta té bandera i matrícula d'Estònia. Tota la tripulació que treballa per sota de la línia de flotació, a les màquines i on aparquen els vehicles, és d'aquest país. La majoria de rètols són en el seu idioma. Els qui treballen als pisos superiors, als bars i atenent els passatgers, són cubans. Entre ells, s'entenen en rus. Els camarots tenen el punt just de decadència. La sensació d'haver entrat en una pel·lícula de Kusturica és gran.

Tot i que la carretera entre Maó i Ciutadella ja és plena de cotxes-formiga que avancen lentament l'un darrere l'altre, la temporada forta encara no ha començat. Sort. Uns rètols lluminosos que funcionen amb energia solar indiquen que als pàrquings de les platges encara hi ha lloc, els velers no tapen del tot la línia de l'horitzó, els cambrers somriuen quan et demanen què vols prendre i els plats arriben a taula cuinats i no només passats pel microones. Els indígenes que viuen del turisme, que són molts, encara no es poden queixar que la temporada és fluixa i que hi ha pocs turistes, o que els que hi ha gasten poc, perquè són conscients que encara no toca. El discurs, però, ja el tenen a punt. El millor de tot és que els capvespres encara refresca i per la nit s'agraeix un llençol o dormir acompanyat.

A mar, com els darrers anys, hi conviuen banyistes i meduses. D'aquestes últimes, uns dies moltes, altres dies cap. Depèn de les corrents marines i dels designis del rei Neptú. Els experts diuen que cada cop n'hi ha més perquè l'aigua és més calenta i hi ha menys tortugues marines, que són, juntament amb una espècie molt particular de tonyina, els únics que se les cruspeixen. És un efecte col·lateral de la globalització.

Dels aspectes relacionats amb el medi ambient, a Menorca, se n'ocupa sobretot el GOB, el Grup d'Ornitologia Balear. Enguany fa trenta anys que es va fundar i dissabte ho van celebrar a Mercadal amb una festa popular, amb en Quimi Portet de convidat especial. La feina que ha fet el GOB aquestes tres últimes dècades és extraordinària i és un dels motius pels quals aquesta illa encara no està feta malbé del tot. La declaració de l'illa com a reserva de la biosfera per part de l'Unesco també va venir a rel d'una iniciativa seva. Nascut gràcies a l'empenta d'un grup de joves afcionats a l'ornitologia, el GOB ha protagonitzat importants campanyes de defensa del territori (Albufera d'Es Grau, Cala en Turqueta i Macarella, barranc d'Algendar, Trebalúger) i des de fa uns anys combinen l'activisme social amb la política de despatxos, presentant al·legacions i esmenes als projectes de les administracions.

En terra, tot segueix bastant igual. Hi ha algunes rotondes noves i més apartaments i xalets, que seran ocupats dos mesos i restaran buits la resta de l'any. Però els gelats de Sa Gelateria continuen sent els millors, les postes de sol al far de Favàritx insuperables i el debat sobre si la pomada (Gin Xoriguer amb llimonada) és més bona amb Schweppes, Fanta o Kas es manté obert. És qüestió d'anar-ho provant i mirar de no acabar ben gat, que diuen per aquí. Al nostre poble, Es Migjorn Gran, el més petit i tranquil de l'illa, el restaurant que tenim al costat de casa continua fent-nos la guitza amb converses banals i soroll fins a la matinada, proporcional al volum d'alcohol ingerit pels comensals. El senyor Riudavets s'ha mort i en Joan de la ferreteria s'ha casat amb una noia molt maca d'Alaior.

Visitem els amics i comprovem que els anys, d'un en un, gairebé no es noten. En la meva cosina Clara sí, perquè està embarassada. Va marxar de Barcelona ja fa anys i viu feliç a Ferreries. Treballa a dos minuts de casa i agafa el cotxe per anar a nedar o per acompanyar el seu home quan va a donar de menjar al cavall. L'animal viu a la Marcona, una casa de pagès als afores del poble, on en Toni, la Carme i els tres fills porten un estil de vida que fa que els nens no hagin passat mai per la consulta d'un metge. En Crispí aprofita totes les hores lliures que li deixa el seu restaurant, el conegut Ca n'Aguedet de Mercadal, per dedicar-se a la seva gran passió: recuperar la tradició de fer vi a l'illa. Ja fa anys que en fa una producció notable en quantitat i creixent en qualitat. Quan el passem a veure el trobem embotellant per a fer lloc a les botes per a la collita d'enguany. Ens mostra orgullós una nova tanca, amb una terra molt bona, plantada amb 'ceps lliures', sense filferros, que semblen ballarines, diu. Tampoc trobem gaire canviat mossèn Josep Seguí, tot i que ell es queixa que la seva prodigiosa memòria no ho és tant. De tota manera, encara és capaç de recordar quin dia de fa setanta anys va caure de dalt d'un ase: un 12 d'octubre. Aquest capellà, fidel a Cristians pel Socialisme i a les arrels del comunisme, és dels qui fan venir ganes de destinar aquella part ínfima de la declaració de la renda a l'Església catòlica.

Aviat arribarà l'agost i, durant trenta dies, Menorca es transformarà en un lloc inhòspit i poc acollidor. Després arribarà el setembre i l'illa començarà a recuperar el seu ritme. Les meduses aniran allà on mani la corrent, la meva cosina bressolarà el Pol, el GOB mirarà d'impedir que es faci un nou camp de golf i en Crispí decidirà quin és el millor dia per començar la verema. Només em queda el dubte d'on anirà a parar la tripulació estona i cubana de Baleària quan la companyia suspengui el trajecte per manca de clientela. Tornen als seus respectius països o hivernen dins el vaixell?

mestruch@correu.mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet