Opinió
-
L’autonomia llur
Joan Mir
26.06.2006
-
Orfes, un any més
Martí Estruch Axmacher
21.06.2006
-
Engrunes de pastisset
Julià de Jòdar
20.06.2006
-
Correos forever
Martí Estruch Axmacher
09.06.2006
-
Vida privada
Mercè Ibarz
29.05.2006
-
L´últim obstacle
Julià de Jòdar
25.05.2006
-
Violentíssim serà el goig de les nits
Andreu Barnils
23.05.2006
-
El pa i l'estatut, els volem sencers
Martí Estruch Axmacher
18.05.2006
-
La italianització de Catalunya
Joan Mir
16.05.2006
-
Gent al museu
Mercè Ibarz
05.05.2006
-
Què us fa por, demòcrates de talla única?
Julià de Jòdar
04.05.2006
-
El Barça somrient
Jaume Subirana
27.04.2006
-
Diguem no
Martí Estruch Axmacher
25.04.2006
Marta Rojals
23.04.2007
Apadrina una padrina
Perquè, de padrins, en masculí, no se'n veuen tants i no sé si hi seríem a temps. En efecte, em refereixo als qui, al 'Diccionari català-valencià-balear', ocupen les accepcions 3 i 5 de l'entrada corresponent: avi, àvia, i persona vella (que, si fos ara, se'n diria de la tercera edat). I dic això arran de la comentadíssima notícia de la campanya que ha engegat l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès amb el suggeridor eslògan 'Apadrina una paraula'. Una iniciativa sens dubte carregada de bona voluntat: 'apadrinar paraules en vies d'extinció o rescatar del desús el terme exacte que les designa, paraules obsolescents'. Doncs bé, si aquest és el propòsit, trobo que faríem més via apadrinant una padrina.
Una padrina estàndard, que no ens la cal anar a buscar gaire lluny, ens pot aportar, no una paraula, no: cent mil. Què, menudències! Per a obtenir-ne una bona collita, les instruccions són les següents: Padrina, torni’m a explicar allò de la pedregada... I llavors agafarem un sac, que tindrem ben plegat a la butxaca, i l’hi pararem al davant un pic badi boca: Xiqueta, un altre camí amb aquesta cançó?, si ja t’ho he explicat un fotimer de vegades, que era el bo de l’estiu, que fèiem una berenada al defora amb tota la collada, i una xafogor que feia, i en sec tota la volta del cel es va emplenar de bromes negres com l’estalzí, i primer va començar a caure un ramet, i després aigua a manta i tots arreplegant lo fato d’una esgarrapada i corrents cap al mas, que feia un fred que esborronava, i vam encendre quatre rostolls i a escofar-nos mateix que si fos hivern, que ja queia una pedra que badava les teules, tots engorronits i mirant el trebol, que era de canyís, i tan encantats, que es va botar foc a la senalla i quan ens en vam adonar amb prou feines en quedaven les escorrialles; i encara bo, perquè només teníem l’aigua del selló. Caram, padrina, que ens exclamarem, tot lligant el sac a vessar, i cap a Barcelona hi falta gent, a descarregar-lo a la seu de l'Ateneu: miri, que li porto això, per allò de la campanya.
Una padrina és, en aquest sentit, un pou de ciència ultraconcentrat. Si fem cap a un cementiri, els clots en són plens, de ciència, s’entén, i valgui la metàfora, que no voldria ara sembrar la malastrugança. Si la providència no hi fa més que nosaltres, a mesura que ens vagin faltant els padrins anirem perdent entrades de diccionari a cabassos (apunteu-me-la, aquesta). Entrades de les que ara, a corre cuita que ve Sant Jordi, frisem per desempolsar (i aquesta, també). Val a dir que, sense haver hagut de recórrer al màrqueting implícit de la paraula “apadrinar”, la web de Rodamots ja fa anys que s’hi dedica, i diàriament, sigui o no 'el dia del libro', a deixar constància del nostre vocabulari amenaçat pels mals de l’oblit i l’abandó. Però com que per a salvar paraules no n’hi ha prou amb omplir-ne un museu i fer-ne arqueologia, proposo per a aquest Sant Jordi de parar l’orella davant la nostra padrina, que segur que tots en tenim una a mà. Amb aquest senzill exercici podrem constatar que, qualsevol paraula, mentre surti d’una boca o altra i algú se n’hagi de valer per fer-se entendre, encara és viva, i que vol viure. No li vulguem fer l’extremunció abans d’hora ni ens limitem a dipositar-la en un torn cibernètic per ofegar la mala consciència creient que hem fet la bona obra del dia. Fem-la servir. I si algú no ens l’entén, que ho demani a la seua padrina, que per a alguna cosa s’anomena la veu de l’experiència. I de tenir experiència, a tots ens n’agrada presumir. O m’erro i sóc una bufanúvols? (Apunteu-me-la, aquesta, també.)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015