Les tres idees de bomber d'Artur Mas

La primera idea de bomber d'Artur Mas és dir: 'No cal que jo encapçali la llista.' Perdona? Pocs actius hi ha a la dreta perquè anem fent broma, president. CiU ha quedat feta miques i Unió, partida pel mig. Això ho salva 'Mas' o no ho salva ningú. La marca 'Artur Mas' crea adhesió i encara més ara, després del trencament amb Duran. L'eufòria té un nom i es diu exèrcit de fans d'Artur Mas. Aquest és tot un món que sobreïx a banda i banda. Són els masistes. Gent que prové de CDC, d'ERC, d'Unió, ex-PSC. Si fins conec gent d'ICV que en parlen amb respecte. És un amplíssim ventall de persones. Ara mateix poca gent hi ha eufòrica com aquesta. 'No cal que jo encapçali la llista' és l'animalada número u d'ahir. No s'ho creu ningú.

La segona idea de bomber, i greu, és encarar-se al 'món sí-se-puede'. Moltes gràcies, president. Gran idea, sí senyor. Endavant amb el programa. Resulta que aquí venim d'una Ada Colau, la 'sí-se-puede', que anirà a l'Onze de Setembre; que en la darrera entrevista que li fan el titular que en surt és 'Com a alcaldessa tinc interessos comuns amb Artur Mas'; que es reuneix amb l'ANC i Òmnium i tot són bones paraules; que arriba a acords amb ERC a Barcelona i amb la CUP a Badalona; que connecta amb David Fernàndez de fa anys. Aquí tenim tot un moviment de seducció, fràgil i delicat, entre independentistes i Ada Colau que fa temps que dura. Però tot s'aguanta pels pèls, hem d'anar amb compte, i arriba vostè i els insulta a la cara. Et felicito, fill. De veritat ho dic. (I la Colau, la felicito pel nomenament d'Evelio Vázquez com a cap de la guàrdia urbana. Quina setmana!) Sigui com sigui, encarar-se a Colau, en lloc de seduir-la, és un error. I confondre-la amb Joan Herrera, també. I dir que aquest món no té res a veure amb el sobiranisme és bàsicament eliminar del mapa David Fernàndez o Dolors Sabater d'aquest món. Ahir vostè va reduir el 'món del sí-se-puede' bàsicament als senyors de Podem i a la Dolors Camats. Un aplaudiment sincer. Regalant terreny al rival. Quin crac! En fi, és un titular que quedarà. I mira que li era fàcil, a vostè, el titular. Li era facilíssim: 'Amb la independència, sí se puede.' I és que és així. Doncs apa, no. Xoc frontal. En fi, a vegades sembla que els uns no volen fer la independència amb els convergents i els altres no la volen fer amb els 'sí-se-puede'. I la resta al mig, aplaudint amb les orelles.

La tercera idea de bomber que vam viure ahir és aquesta: fer l'oferta sense haver-ne parlat abans amb l'ANC en privat. Quina patinada. O és jugada? Perquè va fer exactament això mateix amb Oriol Junqueras. Ofertes en públic sense haver-ne parlat abans: 'Ei, ANC, fes-me una llista!' I tothom mirant. Això és com aquests enamorats que s'agenollen al mig del restaurant i demanen la mà de la parella. Tot el restaurant queda en silenci. I l'únic que s'aconsegueix és posar en tensió la pobra parella que sap perfectament que si la resposta és no, tot el restaurant se li tirarà al coll. Allà només hi haurà aplaudiments, festa i alegria amb un sí. Ara què diem? Nervis, suor, tensió. Exactament això va passar ahir. Baralles entre membres de l'ANC a Twitter per l'ara què diem. La cosa es va estendre a baralles entre partidaris de la independència en general. Realment, un èxit colossal i mediterrani, ple de precedents. Un perfecte caos generalitzat i una sensació, president, de viure molt lluny de Dinamarca.

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

No hi ha independència sense Ada Colau, i no hi ha revolució sense Artur Mas.