Opinió

 

<80/88>

Xavier Montanyà

26.04.2011

Muntanyes regalades, de cocaïna

El documental 'Inside job' és una meticulosa radiografia de la colossal estafa que arrenca de l'actual crisi econòmica planetària. El film segueix, pas a pas, com es va dissenyar i gestionar la immensa teranyina financera que, en esqueixar-se, ha atrapat milions i milions de ciutadans de tot arreu del món. No sabem encara l'abast real dels efectes de l'estafa, ni les conseqüències que tindrà l'ona expansiva. Són aspectes que el film no toca per concentrar-se en l'estafa i en els estafadors, no en les víctimes ni en els danys que continuarà causant el càncer financer, en futures metàstasis.

El documental posa noms, cognoms i cares als criminals de les finances i als seus còmplices: banquers, reguladors, assessors financers de prestigi, economistes de Harvard i de Columbia, governants i empresaris. Demostra com ho van fer, amb l'assessorament i l'encobriment de grans cervells de l'economia mundial i, encara més bèstia, amb el silenci còmplice de molts senyors de primera fila, incloses les organitzacions econòmiques internacionals i els polítics, que sabien que ens esclataria a la cara i no van fer res per evitar-ho.

En bona part, el film provoca una gran indignació, desig de justícia i de venjança. Això no obstant, la ira dissimula la impotència, la humiliació de veure com t'estafen i, a més a més, com t'ho expliquen a la cara, i s'estan tan amples. Al final, després de travessar aquest maremàgnum de cinisme, xifres, estatístiques, gratacels, vestits cars, cotxes de luxe, jets privats i cocaïna, et sobrevé la inquietud, una estranya sensació de derrota anímica, d'haver estat trepitjat una vegada més, i d'haver-te restat atrapat sota la bota que t'esclafa. Els principals estafadors continuen als grans centres de poder, als bancs o a la Casa Blanca, tan tranquils, impunes.

En dues hores, no hem vist ni una sola víctima de la gran estafa, ens han radiografiat un microcosmos, per al qual el 90% del planeta es redueix a números, beneficis, negoci, especulació i interessos a paradisos fiscals. Nosaltres no som éssers humans. És dur d'assumir. Els és igual si vivim o ens morim. Senzillament, no existim. Ells, sí. Únicament ells existeixen i tenen una vida real. Ens expliquen com ens xuclen la sang, com hi frueixen, i com els han renovat la confiança el president dels EUA i les grans institucions financeres. Es mantenen als llocs ideals per a continuar muntant macroestafes planetàries.

Hi ha referències al consum de cocaïna entre aquests criminals d'alt rang. L'únic mal que té la cocaïna per a l'addicte és que se li acabi. Si comparem l'addicció a la coca amb l'addicció al capital, no puc evitar de pensar que, si després dels fets, aquests tenen les butxaques plenes i són on són, és que han triomfat. És com si seguessin sobre muntanyes de cocaïna. El somni de Scarface.

En el fons, em demano, no deu ser 'Inside job' el relat d'una gran victòria?

Què és, sinó, a les pel·lícules el criminal llest que aconsegueix els seus objectius, impunement, burlant els representants de la llei i de l'ordre?

No ho sé, potser el delinqüent sóc jo que expresso pensaments propis d'un insecte.

Això sí, com que somniar encara no és delicte, vaig passar la nit amb el meu amic Mohamed Atta, estavellant avions contra els gratacels de Wall Street. A 'Inside job' hi ha unes imatges aèries precioses de Manhattan.

Editorial