Opinió

 

<80/88>

Marta Rojals

02.03.2010

Alta Costura

A la galàxia d’Espasme, ho diu la Wikipèdia, el vestit oficial són els pantalons. Així mateix, la Llei Universal de la Galàxia (LUG) disposa que els seus habitants tinguin absoluta llibertat per a triar els que més els abelleixin: de pinces, bombatxos, de campana, de tall estret..., sempre que tinguin els dos camals de rigor. Amb tot, a la perifèria orbital d’Espasme gira el planeta Cataplasma, on, segons la mateixa font, tradicionalment s’han portat sempre faldilles. Però, entre l'una cosa i l’altra la LUG és clara: a Cataplasma, si no vols vestir pantalons, l’alternativa cooficial és la faldilla-pantaló. Ni tu ni jo, veus que bé? I a més a més, te la deixem triar del color que vulguis.

Aquesta mica d’història ve a tomb perquè, d’uns anys ençà, ens arriba el rum-rum que els pro-faldillers del planeta Cataplasma estan queixosos: amb la faldilla-pantaló, si la gambada és gaire llarga, el ‘tiro’ els tiba a les zones sensibles, i, si gaire han de caminar, el frec de camals els acaba encetant l’entrecuix. La insatisfacció és creixent i, ara mateix, ho sabem per la premsa, els dissidents porten a terme referèndums no vinculants per tal de sondar com són de dissidents, de la faldilla-pantaló imposada per la LUC. Posar-ho en xifres, vaja. El feliç objectiu és que, algun dia, el poble de Cataplasma reuneixi prou força d’urnes com per a decidir lliurement el dret de vestir l’anhelada peça, i així, per sempre més, poder sentir-se l’aire corrent entre cames i fer el quilometratge que convingui sense patir d'estretor de camals.

I mentre això no passa, els líders faldillers, que l’estètica perd, abans de sortir a fer campanya passen dies i dies davant el mirall, ‘rotllo’ Pretty Woman, emprovant-se milers de models per tal de trobar el més adient per a la prèdica de l’exemple. Perquè la faldilla no pot ser qualsevol. Ha de ser ‘la faldilla’. La ‘faldilla de les faldilles’. La ‘faldilla perfecta’. I se n’emproven d’escoceses, ‘minis’, llargues, de volants..., i molts també organitzen reunions d’estratègia per a pactar quina hauria de ser l’essència, el triangle equilàter, de l’alta costura faldillaire. I com que tots tenen una idea tan alta d’aquesta alta costura, és bonic de veure com la passió els porta a esquinçar-se les vestimentes els uns als altres per així arribar a ‘l’essència’ total.

I de vegades passa que, de tant predicar amb l’exemple, arriba el dia del referèndum i els votants de Cataplasma també comencen a remenar l’armari (aquesta em fa massa gras, aquesta té massa vol, aquesta ensenya massa cuixa), i entre remena i remenaràs se’ls fan tres quarts de quinze i els acaben tancant les urnes. Oooh, llàssstima! I al final no res, es calcen la faldilla-pantaló de sempre i demà serà un altre dia.

Editorial