#noelsvullpagar (II)

Què dius, que ets autònom? Vaaaja, t’acompanyem en el sentiment. O..., espera’t un moment, que ens ha arribat una oferta que segur que t’interessarà:

A la xarxa es va gestant una protesta contra les Mesures de Saqueig dels Innocents aprovades l’altre dia pel Gobierno d’España. Va molt justeta de temps, però és la repera i absolutament legal: es tractaria que tots els autònoms ens donéssim de baixa durant un mes, concretament aquest d’agost. En termes de màxims, és a dir, de ‘per somiar no fan pagar’, el càlcul diu que, si els tres milions d’autònoms de l’estat espanyol deixéssim de pagar un sol mes, a 250 euros de mitjana cadascun, el monstre recaptador deixaria d’ingressar uns 750.000.000 euros, que ja sabem per a què els vol.

Efectuar aquesta doble operació de baixa-alta, ben mirat, equival a treballar dos matins per 250 euros, a l’estil ministre: uns minutets per a formalitzar un parell de tràmits telemàtics, i a passar l’estona fins a l’hora de dinar en una oficina de la Seguretat Social, a l’amor de l’aire condicionat, fent uns Apalabrados o intercanviant Whatsapps fins que ens toqui de segellar el paperot corresponent. Que fa mandra? Sí. Però ‘rescatar’ els nostres 250 euros per la clàssica via del cobrador del frac segur que no ens surt tan barat.

Pensem-ho: 250 euros que podran anar al menjador dels xiquets, per exemple, o al copagament dels medicaments dels pares, o a compte de l’IVA d’aquella factura que no ens acaben de pagar mai, o a compte del cop de pala dels nous impostos, que per a això ens hi hem posat. O, què coi: per deixar-nos caure al cine o al teatre, que aviat serà com menjar caviar. Ai, Montoro: tu me’ls podràs xuclar demà, que jo ja te’ls he cobrats avui, tots de cop i amb interessos. Buf, buf! No digueu que no és emocionant!

Doncs, ja és proposat. I a sobre hi afegirem un colofó per als qui s’ho puguin permetre: acollir-se durant un any a la modalitat de la paga extra. És ‘ideal parelles’, i aniria així: imaginem que cada trimestre ens podem organitzar un mes de baixa. Al cap de l’any, sumen mil euros. Doncs, té: la paga de Nadal. Mil euros que ajudaran a més d’un a posar el plat a taula, i que l’estat ja no podrà destinar a pagar la ronda dels evasors, com suggeria el ministre de ‘el IVA se paga poco’, amb la seua cantarella fatxenda. Són escorrialles mileuristes, sí, però que els nostres recaptadors no tenen ni puta idea de com costen de guanyar per aquell vell sistema que és treballar. Ara, si els seus proveïdors ens unim i volem, a fe de déu que se n’assabentaran.

marta.rojals@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Si els seus proveïdors ens unim i volem, a fe de déu que se n’assabentaran.