La coalició de govern basca té majoria a l'Ajuntament de Barcelona (i repicó)

El dia 1 d'aquest mes vaig escriure un mail obert que portava per títol La coalició de govern basca té majoria a l'Ajuntament de Barcelona. Aquell dia vaig rebre alguns correus de lectors que em deien que imaginar una coalició entre el PSC i el PP era una barbaritat i que el cas basc era diferent. Però ahir PSC i PP van demostrar que les coses no eren tan clares. Van votar junts, contra tots els altres, per perquè el govern espanyol conserve la propietat de Montjuïc. I resulta que com que són majoria a l'Ajuntament de Barcelona van guanyar. Repicó.

No és pas la primera vegada que això passa. També van votar junts la moció que reclamava que el govern municipal demanara un domini d'internet .bcn per substituir el .cat, per exemple. En l'un cas i en l'altre, òbviament, els uneix la única cosa que els pot unir: el nacionalisme espanyol i la defensa de l'estat. Que és allò que fa possible que a Madrid vagen degollant-se i a Euskadi es petonegen.

Sí, el PSOE i el PP representen projectes antagònics. Dins el seu país, sí. Però quan es tracta de defensar-lo no. Això els valencians ho sabem de fa dècades, cansats que estem de veure'ls pactar una vegada i una altra sempre contra el valencianisme. Ara però han entrat en una fase superior. A Navarra, impedint el govern de Nafarroa Bai i a Euskadi formant una insòlita coalició nacionalista espanyola PSOE i PP han deixat clar que el retorn de l'espanyolisme és una clau dels pròxims anys i marca l'actual cicle polític. Del Zapatero de l'Espanya plural, no en resta ni la foto. Ara toca més Espanya i més i més. I en això ells no tenen dubtes: units. Els qui no sabem unir-nos som nosaltres...

A l'Ajuntament de Barcelona ho van demostrar ahir. PSC i PP van aprovar que el Ministeri de Defensa espanyol continue present en el consorci que regirà el castell de Montjuïc. Una decisió infame que perpetua la presència dels hereus legals de l'assassinat de Companys en un indret que representa com cap altre la repressió contra la capital de Catalunya. I encara més: sense cap mostra de vergonya van fer que la ministra de defensa tinguera un rang més important que no el president de la Generalitat, car ella serà la vice-president primera i el molt honorable només serà el vice-president segon.

Quan arribarà la campanya el Joan Ferran i la seua colla de putxinel·lis tornaran a fer sonar els tambors advertint que ve la dreta (CiU+PP) i que cal alliberar Barcelona de la carcúndia. Ell ho farà com un ritual perquè el discurs antiPP els ha anat a meravella aquests darrers anys. Però espere que amb això que ha passat a Euskadi i a Navarra, o amb pactes com els d'ahir, la brometa ja no faça efecte. Perquè hem de veure ben clar que aquests dos, PSC i PP, si és per salvar el seu model d'estat no tinguem cap dubte que pactaran. Ací també.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet