La gota i l’eclipsi

Fa temps que el sistema educatiu valencià és protagonista dels titulars. No és pels bons resultats acadèmics (els escolars valencians ocupen llocs de cua en desimboltura matemàtica o de llengües), ni per la salut del valencià a l'escola (potser a l'aula no anem malament, però al pati...). El cafarnaüm caòtic i desordenat del pretensiós pla del trilingüisme no ha d'amagar unes deficiències estructurals i unes maniobres polítiques fabuloses.

Els mitjans en van plens: la comunitat educativa valenciana (mestres, pares, mares, estudiants) s'ha alçat en peu de guerra contra la imposició d'ensenyar educació sobre ciutadania en anglès. Aquesta fou la pensada d'un president Camps eufòric, emborratxat amb vi de consagrar i intoxicat amb fórmula 1, per a torpedinar una assignatura sospitosa de transmetre virus amorals a les criatures. La idea d'usar l'anglès com a llengua vehicular amb un professorat i un alumnat de competència lingüística més que limitada, sense previsió d'un pla de formació a llarg termini, s'adiu molt bé amb el pensament fofo que domina la Generalitat i la Conselleria d'Educació. Al conseller Font de Mora i a la secretària d'Educació Concha Gómez, els ha tocat després de justificar l'injustificable i, si més no en somnis, haurien volgut escanyar el seu (cada vegada menys nostre) president.

El govern valencià l'ha vessada amb la decisió d'imposar l'ensenyament d'educació sobre ciutadania en anglès, però no hi ha precedents d'actes de contrició en aqueixa confraria. També ha fet vessar la gota que ha acabat la paciència de la comunitat escolar. Però aquesta gota no hauria d'eclipsar la situació crítica de tot el sistema i els mitjans de comunicació hi haurien de ser molt sensibles. Des de fa anys, hi ha un govern tossut, entestat a ignorar els problemes reals dels centres educatius i de les persones. Diu el conseller Font de Mora que no hem d'aprofitar la situació per fer catastrofisme, perquè això desprestigia el sistema educatiu. D'acord, no dramatitzem, limitem-nos a constatar fets contrastables d'un centre públic concret: Institut Ferrer i Guàrdia de la ciutat de València, novembre de 2008. Fa dotze anys que les classes de tecnologia es fan en una barraca, inicialment provisional, esdevinguda definitiva en precarietat i en mancances. La biblioteca s'extingeix lentament: no hi ha personal especialitzat que se'n faça càrrec. La tanca que envolta el centre, malgrat les reiterades denúncies dels equips directius aquests darrers anys, és palesament insuficient per a contenir el vandalisme que periòdicament sofreix. L'antiga casa del conserge serveix per fer-hi algunes classes, per manca d'instal·lacions suficients. No hi ha aula de música. L'associació de mares i pares fa anys que hi fa aportacions econòmiques per a poder tancar l'exercici pressupostari. Amb freqüència els pares han de pagar una part del material escolar.

Sense dramatismes, però amb poques esperances, exigim responsabilitat a un govern que ha exhaurit la seua credibilitat. Ara proposen una moratòria en l'ordre de la conselleria que ha desencadenat el caos. Aquesta moratòria no hauria de desactivar les mobilitzacions perquè els problemes, greus i reals, continuen irresolts. La moratòria tampoc no ha de ser la cortina de fum d'unes maniobres polítiques de molt calat. Perquè la guerra contra el sistema públic (acompanyada d'una protecció creixent dels centres privats i confessionals) continua des del govern de la Generalitat. Vegen sinó com s'acaben de modificar els criteris per a renovar el càrrec de director d'un centre públic i l'avaluació de l'exercici d'aquest càrrec (resolució de la Direcció General de Personal de la Conselleria d'Educació d'11 de novembre de 2008, publicada al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana el 17 de novembre). Per a ser director, o continuar en el càrrec, caldrà superar tots els criteris d'avaluació, entre els quals hi ha una valoració de la 'col·laboració amb els òrgans de l'administració educativa en tot allò que es referix a l'èxit dels objectius educatius del centre'. Dit amb paraules més planeres: acaba de començar el compte enrere per a tots els equips directius que han plantat cara a les absurdes maniobres de la conselleria. A termini mitjà, amb l'inestimable col·laboracionisme d'alguns inspectors, la direcció dels centres esdevindrà submisa i còmplice d'aquestes i d'altres pensades perpetrades en el futur per aquesta administració indigna. Que cal tombar-los en les urnes? Sí, és clar, però mentrestant l'oposició política, més preocupada pels seus càncers intestinals que pels problemes reals de la gent, continua imperceptible i catatònica.

pereto@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet