Dones i no

Podria ser que l’actitud de l’actual govern d’esquerres respecte de les dones i la seva presència en la cosa pública desvetlli més ires contra la hipocresia –la hipocresia convençuda dels seus drets—que no pas ho faria la temuda igualtat, la qual, deia fa poc l’honorable conseller de Governació, un home de quaranta anys, en una maniobra ridícula per justificar el govern, és “molt difícil” d’assolir i per això, ara mateix, de paritat, no n’hi ha. Així em succeeix a mi. Em passa que trobo la situació insultant.

Si una cosa és important és cosa d’homes, com aquell conyac. Des d’aquest punt de vista, el govern d’ara deu ser molt important. Exageraré l’escena fins a la caricatura, l’eina que fa visibles les coses que punxen: si el govern anterior va expulsar un dels seus socis de coalició, el d’ara ha barrat la porta a les dones.

El més emprenyador és que aquestes coses costen de dir. Massa. Jo mateixa m’he he hagut de disciplinar. Tinc el costum d’evitar els temes que uns i unes i altres ridiculitzen, tant i tant, que es converteixen en banals i en carn de canó mediàtic. Ara m’ha semblat, però, que havia de fer un esforç. Encara que això em comporti malentesos. El més corrent, avui, seria el de passar per una defensora sectària d’allò que se’n diu el políticament correcte i les paraules que ha donat en aquest camp: paritat, quotes, terminacions femenines a tort i a dret i unes quantes més. Què hi farem, si algú me n’acusa. Són riscos de l’ofici. Com ho és, de risc, i ben sectari, que, per voler ser més aguda que ningú i no ser confosa amb generacions anteriors, tanta gent que escriu als papers o xerra per la ràdio i la tele se’n foti del políticament correcte quan, si no m’erro, aquí encara no el coneixem ni en pintura. Estar de tornada quan encara no s’hi ha anat... carai quin viatge! Deu estar molt ben pagat...

El masclisme impera de més en més en el poder de tota mena, com a defensa contra els espais socials aconseguits per les dones que, això no obstant, encara continuem cobrant menys que els homes. Malgrat que el feminisme ha canviat molts homes comuns i en aparença els ha deslliurat de la vilesa del masclisme, és clar que finalment no ha renovat gaire el nostre món mascle: de moment els homes que arriben al poder i de qui podria esperar-se que el compartissin no n’estan disposats. Dones i no. Podem continuar fent la feina a l’ombra dels patriarques i els seus cadells, això sí. Contentes, senyores? Contents, senyors?

merce.ibarz@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet