Opinió
-
De Picasso a Patino
Xavier Montanyà
27.05.2008
-
‘Tonto’ l’últim
Marta Rojals
23.05.2008
-
Desxifrar el nacionalisme
Joan Mir
22.05.2008
-
Obiang, el gran dictador
Xavier Montanyà
20.05.2008
-
Ronyons depurats
Roger Cassany
19.05.2008
-
El diable sobre rodes
Andreu Barnils
14.05.2008
-
Salut, ciutadà Víctor Pey!
Xavier Montanyà
12.05.2008
-
Sé on vius
Marta Rojals
07.05.2008
-
Insolent, imprudent, arrogant...
Juli Peretó
06.05.2008
-
El frau dels Baus
Xavier Montanyà
02.05.2008
-
L’atzar vetlla per la nostra vida
Albert Dasí
24.04.2008
-
El paper d’escriure
Marta Rojals
23.04.2008
-
Guns&Roses
Andreu Barnils
22.04.2008
Jordi Borda
27.10.2004
Que n’aprenguin!
El triomf de Catalunya al Mundial d’hoquei patins de Macau i les grans celebracions a la plaça de Sant Jaume deixen fora de joc els arguments que la maquinària diplomàtica d'Espanya fa servir per boicotar el reconeixement de la Federació Catalana a Fresno. Des de dilluns ja ningú més no pot presentar la lluita de l’hoquei català com una anomalia o com el caprici de quatre dirigents il·luminats que conspiren contra una realitat social que els és contrària. La imatge de la rebuda dels campions de Macau ha de tenir la màxima difusió entre els delegats amb dret de vot a Fresno, perquè és la prova irrefutable que tot el patinatge d’aquest país ahir feia festa, i que té un suport social majoritari. La imatge té una força que des d’aquí potser no som capaços de valorar.
En aquestes, els delegats de les federacions que participaran en l’Assemblea de Fresno tindran un dilema important. Reben i rebran pressions dels governs respectius, directament proporcionals als esforços de la diplomàcia espanyola, que colla fort, especialment a Llatinoamèrica. Però, sense res en canvi de la pressió. I si cedeixen, barraran el pas a una nova potència que té un gran suport entre els afeccionats, en un esport que aquests últims anys ha desaparegut de força països. La Federació Catalana, a més, ha treballat bé, discretament, i ja ha compromès inversions per a modernitzar l’hoquei a llocs on és amenaçat d’extinció per manca de recursos. Cadascú decidirà què pesa més. L’esperança catalana és, al meu entendre, que el vot serà secret.
És per aquest motiu que la festa de dilluns té tanta importància. Per això i, és clar, també pels efectes terapèutics d’haver experimentat un dia, un sol dia!, la sensació de ser un país normal.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015