Opinió
-
De Picasso a Patino
Xavier Montanyà
27.05.2008
-
‘Tonto’ l’últim
Marta Rojals
23.05.2008
-
Desxifrar el nacionalisme
Joan Mir
22.05.2008
-
Obiang, el gran dictador
Xavier Montanyà
20.05.2008
-
Ronyons depurats
Roger Cassany
19.05.2008
-
El diable sobre rodes
Andreu Barnils
14.05.2008
-
Salut, ciutadà Víctor Pey!
Xavier Montanyà
12.05.2008
-
Sé on vius
Marta Rojals
07.05.2008
-
Insolent, imprudent, arrogant...
Juli Peretó
06.05.2008
-
El frau dels Baus
Xavier Montanyà
02.05.2008
-
L’atzar vetlla per la nostra vida
Albert Dasí
24.04.2008
-
El paper d’escriure
Marta Rojals
23.04.2008
-
Guns&Roses
Andreu Barnils
22.04.2008
Andreu Barnils
28.12.2014
A tu, Ramon Espadaler
A tu, Ramon Espadaler, poc temps després que accedissis al càrrec de Conseller d'Interior et van posar a prova. Experts en seguretat van estar seguint el president Mas durant un cert temps. Els homes van arribar a una conclusió alarmant: el president dels catalans era un blanc facilíssim. Entrava als edificis sense cap mena de cinturó de seguretat i se'l podia agredir per tots costats. Amb una pistola, amb un cop de puny, amb una escopinada. Cosa més fàcil que eliminar, agredir, humiliar al president no se'n trobava. Els experts, homes de l'entorn de Convergència, més que no pas d'Unió, et van venir a veure, perquè el conseller d'Interior eres tu. Gent que et coneix personalment et van dir que Mas no estava segur, i la teva resposta va ser antològica: 'Us vull tranquil·litzar: no sou els primers que m'ho dieu'. Quin crac no ets, Ramon Espadaler. Al final, vas acabar fent-los cas, vas canviar els protocols de seguretat, i ara Mas va més segur. Això, segons m'han explicat els entorns convergents on he trucat.
A tu, Ramon Espadaler, aquests no són els únics homes que et van venir a veure. També han vingut uns homes de l'època de Felip Puig. Va ser l'ex-conseller d'Interior Felip Puig qui va començar a investigar la Kasa de la Muntanya i altres anarquistes. Els alternatius. Els okupes. Uns veïns. Poseu-li el nom que vulgueu. Menys consumidors, teniu un ampli ventall. La qüestió és que els Mossos d'Esquadra, pel seu compte, se'ls han estat mirant durant dos anys. Amb lupa. Quan Espadaler va arribar la carpeta estava oberta. S'ha seguit investigant i la conclusió a la qual s'ha arribat finalment és alarmant. Segons els Mossos, a Catalunya hi ha terrorisme. Espectacular. Perquè a veure, si parlem de terrorisme, on són els cotxes bomba? On els trens explotant? On els morts ? On els torturats? Quins Mossos d'Esquadra no tenim. Realment alarmant. Un cop detinguts, els Mossos van entregar els 'perillosos terroristes anarquistes' a l'Audiència Nacional. Cap a Madrid. Allà se'ls han quedat. Soto del Real. L'operació, doncs, s'ha ideat a Barcelona, i no a Madrid, com en pensava jo. Això m'han explicat advocats dels llibertaris que he trucat. I de fet, segons informava ahir La Directa, la unitat dels Mossos que investiga anarquistes és qui manté obert el cas Pandora i per això s'allarga el secret de sumari.
A tu, Ramon Espadaler, se't ha de dir clarament: no en tens ni idea, de garantir la seguretat. Ni la del president, ni la dels anarquistes. Com saps que els tractaran bé a Soto del Real, per exemple? Des d'un punt de vista nacionalista ets un desastre difícil d'igualar: hem tingut en Mas insegur durant el teu mandat i ara has enviat catalans a presons de Madrid. Jo ja ho sé que són apàtrides. Com si volen ser alpinistes. Catalans ho són igual.
A tu, Ramon Espadaler, home de missa, home d'Unió, home de ciri pasqual, et dic des del pur cristianisme que puc arribar a aprendre, ara que som a Nadal: 'La història de Jesús és molt propera a la de l’esquerra radical: detingut, torturat i acusat falsament.' Cita literal de la monja Teresa Forcades, doctora en teologia. La persona que m'ha fet veure que també des d'un punt de vista cristià, ets un desastre i l'horror. Acusant falsament, això estàs fent. Terroristes? On són els cotxes bomba, Espadaler? On els trens volant pels aires? Quina pena que fas. Jesús en una banda i tu en l'oposada. Pensa-hi, Ramon Espadaler, un diumenge d'aquests que vagis a missa.
A tu, Ramon Espadaler, i des del meu punt de vista, potser m'equivoco, també se't pot enquadrar en l'etiqueta 'Les pepes d'Unió'. Autèntics perills ambulants. No per res, sinó per patates. De Gisbert a Ortega passant per tu. Quin panorama. I de fa anys. Avui faig Interior, demà Medi Ambient. Quota d'Unió, no importa si en sé o no. I per això Mas no va segur, i uns apàtrides de Gràcia, a Soto del Real. Quanta misèria al meu voltant. En fi, a tu, Ramon Espadaler, no només et desitjo Bon Nadal. A tu també et desitjo que trobis una nova feina.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015