Opinió
-
El Facebook de l'Ajo
Andreu Barnils
18.12.2008
-
Un home lliure s'ha mort i el seu rastre no trigarà a desaparèixer
Oriol Caba
11.12.2008
-
Grans periodistes
Xavier Montanyà
05.12.2008
-
Humphrey, il·lustre corrector d’informes
Marta Leblanc
03.12.2008
-
On és Máximo Blanco, si us plau?
David Fernàndez
02.12.2008
-
La gota i l’eclipsi
Juli Peretó
27.11.2008
-
Tu ja m'entens
Marta Rojals
26.11.2008
-
En valencià, és de llei
Diego Gómez
24.11.2008
-
L'escola, quin excés
Albert Dasí
21.11.2008
-
Encara és d’ells, el carrer?
Xavier Montanyà
19.11.2008
-
Immòbils i bocabadats
Carlota Franco
17.11.2008
-
Quan demà no és un altre dia
Marta Rojals
13.11.2008
-
Jornades de portes obertes
Xavier Montanyà
10.11.2008
Pere Cardús
04.06.2015
Va a totes el president Mas?
Falten tan sols 116 dies per al 27-S. Si realment ha de ser un plebiscit sobre la independència que substitueixi el referèndum que ens han prohibit, caldrà que ens hi esforcem una miqueta. Abans de demanar claredat i adhesions a aquells que no s'han declarat mai independentistes, cal que la claredat vingui de les files d'aquells que sí que comptem com a tals. Després de les eleccions municipals tots els diaris ens vam abocar a fer sumes i restes de vots a partits independentistes. Però ens vam enganyar comptant CiU en aquest bloc? Hem de revisar les dades a la baixa? El fet cert és que Convergència ja fa un temps que va arribar a declarar-se independentista. Però Unió encara vol despistar a veure si ens ho empassem.
I no. No ens ho empassem. I potser és lògic que Duran&Co mirin de fer la viu-viu, però qui no s'ho pot permetre a hores d'ara és el president Mas. Liderar vol dir prendre decisions. I fer-ho quan encara s'és a temps de dotar-les de sentit o coherència. Quan les decisions es prenen a l'últim minut i perquè no hi ha més remei, no són mai bones i porten males conseqüències. La cúpula d'Unió es passeja el president Mas i el moviment independentista en general. I de l'home que diu que vol portar el país a la llibertat, la gent n'espera determinació i fermesa.
Que cal esperar al 14 de juny a veure si la militància tomba la cúpula? Potser encara cal donar aquesta oportunitat. Potser la millor cosa que pot passar és que Duran&Co es quedin sense partit. Però ningú no entendrà que després de la votació dels militants del partit de Carrasco i Formiguera el president Mas no sigui expeditiu i es tregui de sobre la motxilla pesant del sector unionista de la federació. Si Mas no liquida aquesta rèmora del passat, no tindrà cap futur com a dirigent d'un país que camina cap a la llibertat.
Com sempre hem dit, cal combinar les dosis correctes d'intel·ligència i caràcter. Però que per massa intel·ligents no ens acabi explotant el cap i ens quedem sense. Vull dir que ara és el moment de posar tota la carn a la graella. D'anar a totes. De parlar clar. De prendre la iniciativa. I això ho han de fer tots. Mas, Junqueras, la CUP i tothom qui vulgui tractar els ciutadans d'aquest país com a majors d'edat. Si Mas pretén presentar-se a les eleccions del setembre amb la motxilla, haurà begut oli. La quantitat de coneguts que m'expliquen a cada convocatòria electoral que voldrien votar Mas però que no ho faran perquè encara va de bracet de Duran creix sense parar. I a aquest 27-S, s'hi ha d'arribar sense trampes.
Ha arribat el moment de parlar clar. Tots. Qui pot demanar a Ada Colau que es defineixi a favor de la independència si un mateix té de socis els inventors de la desconcertant i tèrbola pregunta? El desenllaç del cas Unió arriba ja massa tard. Tot aquest embolic no ajuda gens la capacitat seductora de l'independentisme. Allargar-lo encara més, ajornar-lo o deixar-lo indefinit i amb solucions poc clares és un suïcidi.
Potser la solució de la 'llista del president' en la qual s'apuntaran voluntàriament aquells que comparteixin els principis bàsics de la proposta ajudarà a l'autoexclusió de la motxilla. Potser sí que aquest és el camí perquè Duran&Co caiguin del cavall. Però el capítol final d'aquest drama no pot esperar. Amb aquesta decisió, el president Mas demostrarà si va a totes o no.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015