Opinió
-
El Facebook de l'Ajo
Andreu Barnils
18.12.2008
-
Un home lliure s'ha mort i el seu rastre no trigarà a desaparèixer
Oriol Caba
11.12.2008
-
Grans periodistes
Xavier Montanyà
05.12.2008
-
Humphrey, il·lustre corrector d’informes
Marta Leblanc
03.12.2008
-
On és Máximo Blanco, si us plau?
David Fernàndez
02.12.2008
-
La gota i l’eclipsi
Juli Peretó
27.11.2008
-
Tu ja m'entens
Marta Rojals
26.11.2008
-
En valencià, és de llei
Diego Gómez
24.11.2008
-
L'escola, quin excés
Albert Dasí
21.11.2008
-
Encara és d’ells, el carrer?
Xavier Montanyà
19.11.2008
-
Immòbils i bocabadats
Carlota Franco
17.11.2008
-
Quan demà no és un altre dia
Marta Rojals
13.11.2008
-
Jornades de portes obertes
Xavier Montanyà
10.11.2008
Josep Albinyana
27.02.2009
De cap per avall
L'economia és feta a banderes. No és cap novetat això, i els valencians ho sabem prou bé, que també som capdavanters en la cursa de destrucció de llocs de feina. Al País Valencià la desocupació creix amb una alegria nefasta per a les famílies, amb un lloc destacadíssim en el rànquing europeu. Per això a Canal 9 les dades que donen sempre són d'àmbit estatal. Mai no expliquen que l'augment dels sense-feina valencians guanyaria una medalla d'or, si fóra una competició: les dades negatives s'han de dedicar sempre a l'enemic polític de Camps. La crisi, en la TV del govern valencià, existeix només en allò de què es puga culpar el govern espanyol.
És feta un sent llàtzer, l'economia, i, a més, a voltes sembla que es trobe de cap per avall. Vas a una entitat financera (digues banc, digues caixa) per tal de mirar de trobar un poc d'oxigen econòmic, i no solament et demanen avals, signatures, documentació comptable, antecedents de bona persona fiscal, padrins de casa bona... No solament. Ara t'exigeixen que els aportes un passiu que ells puguen gestionar: vaja, que els deixes diners. Mires aquella persona que t'ho explica, alenes, i li preguntes si no s'ha entretingut a pensar que, si tingueres diners per a dur-li, segurament que no li demanaries finançament. És una pregunta retòrica, perquè saps que la resposta és estudiada i no hi ha res a fer.
Te'n vas de l'oficina amb el càrrec de consciència de pensar que encara serà culpa teua que la caixa o banc enguany no guanye tants diners, i que no puga tapar els traus profunds que li han fet els saraus mediàtics i els negocis suïcides de certes amistats d'ètica distreta.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015